Amb tota la densitat que caracteritza les novel·les russes, en les quals qualsevol qüestió social, per nímia que sembli, es discuteix intensament, emergeix entre les pàgines d’Anna Karènina la història d’una infidelitat. No és una lectura fàcil, amb centenars de pàgines, molts personatges i infinitud de disquisicions, com tampoc ha de ser-ho traduir-la per pujar-la a un escenari. L’adaptació teatral del títol de Lev Tolstoi, condensada durant gairebé tres hores, tanca aquest 2024 i és un dels plats forts d’aquesta temporada al TNC, dedicada a aquelles que viuen als marges, dones infidels i infèrtils, però també d’esquerres i exiliades.
No és el primer clàssic que la directora teatral Carme Portaceli fa seu, com ha fet prèviament amb La casa de los espíritus d’Isabel Allende i Jane Eyre de Charlotte Brontë, sense deixar-se la seva Madame Bovary, l’altra gran infidel de la literatura juntament amb Karènina, o un títol més recent com La madre de Frankenstein d’Almudena Grandes, que es va poder veure fa un any al TNC. Per a un futur, Portaceli, també directora artística del teatre barceloní, té en l’horitzó reescriure la història de Maria Magdalena.
Ariadna Gil, en qui recau el pes d’Anna Karènina, torna a coincidir amb Portaceli després de protagonitzar Jane Eyre, com també repeteix Jordi Collet, qui va participar a La casa de los espíritus i La madre de Frankenstein. Aquesta vegada en el paper d’Alexei Karenin, Collet aconsegueix, de nou, donar forma amb precisió, fins i tot engrandir, a un personatge secundari, com va fer amb la novel·la de Grandes. Completen l’elenc Borja Espinosa (Vronsky), Eduard Farelo (Stiva), Bea Segura (Dolly), Bernat Quintana (Levin), Miriam Moukhles (Kitty), qui allarga la bona ratxa després de protagonitzar Tots els ocells.
Portaceli, que sap retratar amb força les espurnes de l’amor i el desemparament, va llegir per primera vegada Anna Karènina quan tenia 18 anys i ha tornat a fer-ho moltes vegades. “Tolstoi té una visió molt interessant sobre les dones”, sosté la directora teatral. De jove, es va rendir a Vronsky, l’amant, però, amb els anys, llegeix en la trama de Tolstoi que l’amor és l’única opció que existeix per sobreviure en aquest camí inevitable cap a la mort. D’aquí que les vies de tren siguin presents en tot moment a l’escenari del TNC, no només perquè és en una estació on passa el més important de la novel·la. Són el símbol d’aquesta finitud marcada des d’un principi, amb els seus personatges recorrent-les carregats de les seves pròpies maletes, cadascun a la seva manera.
En cartellera fins a finals de mes, i amb gairebé totes les entrades venudes, la Karènina de Gil brilla i es desespera a mesura que avança l’obra, condemnada per una societat que jutja més a les dones que als homes per les mateixes accions. Si ella queda cancel·lada per la seva relació extramatrimonial, separada del seu fill i marginada per tots, sense cap perdó possible, el seu germà, l’Stiva, es mou amb facilitat entre col·legues que aplaudeixen les seves relacions amoroses. Fins i tot es tolera en Vronsky. Malgrat que l’adaptació força una mica massa aquesta doble vara de mesurar, és, sens dubte, la base de tot, inalterable per molt que passin els anys. “Avui dia no és un drama divorciar-se, ni perdem la custòdia, però ens continuen matant”, remarca Portaceli. La seva proposta, atrevida en les formes i amb un muntatge ambiciós, posa la lupa en l’obvi perquè encara gela el fred que condemna a Karènina, amb un primer acte més ben resolt que el segon.
En tot moment, la consciència dels personatges queda representada pel personatge de l’actriu Andie Dushime, com a la novel·la ho fa el mateix Tolstoi. Es dirigeix a ells en anglès, un recurs per connectar amb el públic que vegi l’obra a la gira europea, tot i que aquí encara costi assimilar-ho. Per a Portaceli, barrejar diferents idiomes a l’escenari és una tendència que passa a tot el món i que acabarà arribant, com, fa temps, li passava quan incloïa música en directe o actors amb diferents orígens i no l’entenien, però que ara està molt més generalitzat i acceptat. Entre abril i juny de 2025, l’adaptació del TNC viatjarà fins a Zagreb, Porto, Amsterdam, Miskolc (Hongria), París, Brussel·les i Romania.
