Torna el Premi Planeta després del fenomen de Carmen Mola

Després de l’edició d’infart de fa un any, el Premi Planeta escalfa motors per a una nova gala amb la incògnita de si podrà aconseguir sorpreses com el descobriment de la identitat de Carmen Mola. De moment, el que el guardó sí que ha aconseguit en la seva 71 edició ha estat la participació més alta de la història, amb 846 manuscrits presentats, gairebé 200 novel·les més que l’any passat, que també va ser de rècord. A més, aquest any, segons ha remarcat el president del grup, José Creuheras, es donarà un cop de porta definitiu a la pandèmia, recuperant l’absoluta normalitat de les tradicionals cerimònies multitudinàries al Museu Nacional d’Art de Catalunya, sense cap restricció d’aforament i donant ja per oblidades les mascaretes i els gels hidroalcohòlics.

A un dia de conèixer la novel·la guanyadora, l’editorial ha explicat alguns detalls dels finalistes d’aquest any, amb un contratemps d’última hora. Si tradicionalment arriben deu històries a aquesta última fase, el guardó ha vist com s’havia d’eliminar una pocs dies abans de lliurar-se, amb tan poc marge que no s’ha pogut substituir per una altra. Un dels requisits per presentar un manuscrit és que sigui inèdit i La niña del castillo de los almendros en flor, de Fernando Preto Rodríguez, s’havia autopublicat l’any 2021. Per a aquells que hi estiguin interessats, es pot trobar en plataformes com Amazon.

La novel·la eliminada tracta sobre l’assassinat d’un jove en un famós hotel de Sevilla i la recerca que es fa per trobar el culpable. Precisament, i malgrat l’eliminació, el gènere negre ha estat un dels més populars en aquesta edició, ha subratllat Juan Eslava Galán, membre del jurat. De fet, una altra finalista, El arpista, de David Galindo Martínez, també aborda els misteris que es produeixen en un hotel, en aquest cas, situat a Múrcia i amb desaparicions de clients que, casualment, són alemanys, la qual cosa acaba relacionant la història amb l’Alemanya nazi.

Les trames històriques han estat l’altre gènere que més pes ha guanyat en aquesta edició del Premi Planeta. Entre les nou finalistes, hi ha exemples com Las debilidades del Führer. Historia de una raza: los pastores alemanes, presentat sota el pseudònim d’Iñaki Carrera i també amb l’Alemanya nazi com a fil conductor; El avionazo, una historia de Frida y Marilyn, de José Manuel Mata Muñoz; Magdalena, la mirada del corazón, escrita per un escriptor inventat anomenat Ho Hanan; Río arriba, d’Hoja de fresno, també nom fictici, i La ciudad de las ilusiones, de Manuel Millán Sánchez, un títol i una trama que recorden a una de les millors novel·les d’Eduardo Mendoza, La ciudad de los prodigios, guanyador d’aquest guardó l’any 2010.

Després dels assassinats i la història, l’amor i els seus problemes protagonitzen la resta de les trames finalistes, totes elles presentades sota pseudònims, amb Plumas y arena d’Álex Oneida; El amante de mi mujer de Gabriela Hausmann, i A más de siete mil kilómetros d’Alma Browncross. Tal com ha exposat Eslava, l’apoderament femení va prenent protagonisme en les trames presentades.

El guanyador d’aquest any tornarà a emportar-se un milió d’euros, a l’espera de saber si l’hauran de repartir entre tres escriptors o ho podrà gaudir un únic autor, mentre que el finalista s’haurà de conformar amb 200.000 euros. Com ha recordat Creuheras, el Premi Planeta continua sent el més ben dotat del món, per damunt fins i tot del Premi Nobel de Literatura.

Bona època per a la lectura

El món editorial continua vivint un moment dolç, amb creixements de més del 20% en els últims dos anys, després d’haver-se erigit com un entreteniment segur en èpoques de confinaments i restriccions. “Es tracta d’un sector consolidat amb creixements propis d’una indústria emergent”, ha assenyalat el director de l’àrea de Llibreries del grup Planeta, Jesús Badenes.

Tot això, malgrat la recessió econòmica, amb episodis ja superats com l’escassetat de paper. D’aquesta manera, Planeta va viure “un dels seus millors exercicis” l’any 2021, amb una facturació de 1.700 milions d’euros, un 13% més, i una disminució del 50% del deute, que es va situar en els 250 milions d’euros. Per a aquest 2022, i a l’espera de veure com evolucionen els últims mesos, essencials per al sector editorial i amb una incertesa creixent, el grup preveu uns ingressos superiors als de l’any passat. De moment, la tendència inflacionista l’han contingut amb una pujada en els preus dels llibres del 5%.

Malgrat el sanejament dels comptes el grup, amb presència també en el sector audiovisual i el formatiu, no contemplen cap gran operació corporativa en el curt termini. Tampoc ha tingut un gran impacte en els resultats la desinversió a Itàlia, on havien llançat un segell destinat al públic juvenil que no va acabar de funcionar. Segons ha recalcat Creuheras, aquesta àrea de negoci registrava una facturació de només cinc milions d’euros.