Corria l’any 1772 quan va entrar en funcionament el far del Port de Barcelona. S’havia començat a edificar el 1751 a la punta del dic que s’estava construint per ampliar les instal·lacions, en la part que més entrava al mar en aquell moment. D’estil neoclàssic, el far es va dissenyar amb una base quadrada i una torre piramidal truncada, amb la llanterna coronant l’edifici. En aquell moment, va ser un dels tres únics fars construïts amb pedra —i en funcionament— de tot Espanya.
El nou far va tenir un paper rellevant durant els segles XVII i XIX. El va tenir tant que el matemàtic i astrònom Jean-Baptiste Joseph Delambre i el geògraf i astrònom Pierre Méchain van recórrer a ell per mesurar la longitud de l’arc del meridià, des de la ciutat portuària del nord de França Dunkerque fins a Barcelona. Les observacions que van obtenir des d’aquest vèrtex geodèsic el parell d’investigadors van servir per establir el sistema mètric decimal. Per postres, una de les figures més rellevants per a la història de la ciutat, l’enginyer Ildefons Cerdà, va prendre el far del port com a referència per dissenyar les avingudes del Paral·lel i la Meridiana en el pla que va servir per crear l’Eixample.
Aquesta unicitat i protagonisme ben aviat es van veure superats per les consecutives ampliacions que es van anar produint al Port de Barcelona durant el segle XIX. Cada cop, el far es trobava més allunyat de la bocana portuària. A això es va sumar l’entrada en servei del far del Llobregat l’any 1852, en aquell moment al terme municipal de L’Hospitalet de Llobregat i, posteriorment, integrat a la Zona Franca de Barcelona, fent que la segona ciutat de Catalunya perdés la seva única via d’accés al mar. També es va veure rellevat pel nou far de Montjuïc. Va ser llavors quan es va plantejar l’apagada de la llanterna barcelonina i l’enderroc de la torre que l’acollia.
Malgrat tot, la institució portuària va decidir mantenir el far, però reconvertint el seu ús a principis del segle XX. La llanterna es va substituir per un rellotge de quatre grans esferes. Havia de servir per assenyalar l’hora als navegants i als portuaris, així com als veïns de la Barceloneta i a tota persona que passés per aquella part de la ciutat.
Els 250 anys d’història que ha viscut la Torre del Rellotge, protegida com a bé cultural d’interès local, seran els protagonistes d’una exposició temporal al Portal de la Pau, amb la participació de l’historiador Joan Alemany i formada per diferents imatges antigues, i de diversos actes per donar-la a conèixer a la ciutadania. La celebració coincideix amb la reforma del moll de Pescadors, que permetrà que l’antic far es pugui visitar i quedi ubicat en un espai d’accés públic. Actualment, es troba dins d’un recinte tancat i vigilat per la Policia Portuària on només tenen accés els pescadors i professionals del sector.
“Una de les tasques del Port és preservar el patrimoni portuari perquè és un patrimoni de tots. Ho estem fent en els edificis històrics, com és el cas dels fars que depenen del Port de Barcelona, establint acords amb els ajuntaments on són presents per obrir-los a la ciutadania. I ho hem fet en el cas de la Torre del Rellotge, en la qual s’ha realitzat un complet manteniment dels seus elements interiors i exteriors, procurant preservar al màxim els elements originals, que inclou la restauració del segon mecanisme del rellotge”, exposa el seu president, Damià Calvet. En aquest sentit, aquest dimecres s’ha encès la nova il·luminació de la Torre del Rellotge, amb els colors blau i groc, els de la Barceloneta, però també els de la bandera d’Ucraïna.
La celebració coincideix amb la reforma del moll de Pescadors, que permetrà que l’antic far es pugui visitar i quedi ubicat en un espai d’accés públic
La transformació que està vivint aquesta zona del Port de Barcelona també inclou el projecte de construcció d’una nova Llotja de Pescadors i la reurbanització d’un espai portuari de més de 24.000 metres quadrats que s’obrirà a la ciutadania, amb una inversió de vuit milions d’euros. El projecte de la nova llotja l’ha realitzat l’estudi d’arquitectura OAB, liderat per Carlos i Lucía Ferrater. Es preveu que les obres comencin a finals d’any i que es prolonguin al llarg de 17 mesos, amb la previsió d’estrenar el nou edifici de cara al 2024.
La nova llotja també es podrà visitar gràcies a la construcció d’una passarel·la exterior que permetrà compaginar l’activitat dels pescadors i les subhastes amb la presència de públic. La passarel·la s’iniciarà al costat de la Torre del Rellotge i passarà al llarg de tot l’edifici. Així mateix, els ciutadans podran comprar peix a la mateixa llotja, ja sigui per emportar-se’l a casa o perquè els hi cuinin immediatament en el futur restaurant de cuina marinera que també s’hi construirà al nou Moll de Pescadors.
