Els trens de l’AVE començaran a circular per la Sagrera a finals d’any

Tal com comproven els veïns que s’acosten al matí per veure les obres de la Sagrera, la futura estació de la ciutat va complint objectius, després d’acumular anys d’endarreriments i terminis incomplerts, obrint una gran ferida urbana entre els districtes de Sant Andreu i Sant Martí. Des d’un mirador improvisat, poden veure els operaris col·locant les noves vies d’alta velocitat, que transcorreran per la planta més alta de la infraestructura, coberta en un futur per un gran parc urbà.

Adif preveu que els trens d’AVE comencin a circular per la Sagrera a finals d’aquest any, aconseguint una nova fita en l’execució d’una obra faraònica. Els combois que surtin de Sants camí a Girona i França passaran per l’interior de l’estació, si bé encara queda molt per veure’ls parar i deixar passatgers a l’andana. És el mateix que passa amb els trens de Rodalies, situats en el nivell més baix de l’estació, per on transcorren des de finals de 2020 però encara no s’aturen. En la planta intermèdia, estaran el vestíbul de l’estació i l’aparcament.

Primer entrarà en funcionament la línia d’AVE que es troba al costat mar, tallada des de fa temps per traslladar-la a la seva nova ubicació, circulant per via única per la que està al costat muntanya. Quan estigui operativa, es tallarà la circulació de la línia costat muntanya, per la qual cosa ja no es veuran trens circulant per fora de l’estació. La segona via d’ample internacional es preveu que estigui acabada entre finals de 2025 i principis de 2026. En aquest moment, es donaran per acabades totes les obres referents a la infraestructura ferroviària —obra civil— de la Sagrera. L’estació comptarà amb sis vies d’alta velocitat, dues més que les que té l’estació de Sants.

“És l’obra d’enginyeria civil més gran que s’està fent a Espanya”, remarca el subdirector de Construcció d’Adif, José Vicente Romero. Està formada per 25 projectes diferents, integrats i coordinats “com si fos un puzle”, segons assenyala el coordinador tècnic de l’obra, Luís Ubalde, abastant l’estació multimodal, amb trens de Rodalies i AVE, però també autobusos i metro, i una zona logística on es podran preparar els vagons abans de la seva posada en marxa. En aquesta àrea tècnica es podrà fer la neteja i el manteniment dels vehicles, així com la càrrega del càtering, uns serveis que en estacions com Sants es fan a la mateixa via on arriba el tren, ocupant massa temps un espai molt valuós davant la creixent liberalització del transport ferroviari. Actualment, estan en marxa 11 obres diferents al llarg d’una superfície d’un quilòmetre de longitud, la qual cosa configurarà l’edifici més llarg de la capital catalana, amb unes dimensions comparables a l’Aeroport de Barcelona, però amb la diferència que la Sagrera estarà encaixada en l’entramat urbà.

Els treballs han agafat velocitat de creuer des de l’any 2018, quan va arribar un nou equip amb motiu del canvi de color del Govern central, passant a estar liderat pel president Pedro Sánchez. En aquell moment, molts projectes encara no estaven redactats. “Aquí hi havia un solar, només estava fet el buidatge de l’estació, però no estaven ni els fonaments”, subratlla Romero. La primera fita va arribar amb la circulació per l’interior de l’estació de la línia de Mataró de Rodalies l’any 2020, seguida dos anys més tard de l’altra línia, la de Granollers, acompanyada per la posada en marxa de la nova estació de Sant Andreu.

Amb els diferents avanços que s’han produït en els últims sis anys, els treballs de l’obra civil se situen ara en el 70% d’execució, amb uns 900 milions d’euros desemborsats del pressupost global, valorat en uns 1.250 milions d’euros. El ritme d’execució se situa en els 90 milions d’euros per any. A aquesta xifra caldrà afegir el projecte arquitectònic i d’urbanització, augmentant la inversió fins als més de 2.000 milions d’euros. Anirà a càrrec de l’estudi de Fermín Vázquez, b720 Arquitectura, responsable d’altres edificis de la ciutat com el nou Mercat dels Encants o la Torre Agbar, en col·laboració amb Jean Nouvel. Es preveu que la futura estació tingui com a element emblemàtic una marquesina de fusta.

La Sagrera es cobreix 

A mesura que van prenent forma les noves vies d’ample internacional, l’estació va construint el seu sostre, amb el 25% de l’estructura ja acabada. A la part central, estarà format per una innovadora coberta en forma de piràmide invertida. Integrada per vuit mòduls, amb gairebé 300 bigues, comptarà amb claraboies que permetran l’entrada de llum natural a les vies i les andanes. Una proposta singular que requereix maquinària especialitzada per aconseguir la màxima precisió, a més de l’ús de noves tecnologies com la metodologia BIM i la realitat augmentada. Més enllà de la part central, la coberta s’estendrà amb una forma plana cap als extrems de l’edifici.

La coberta tindrà una superfície total de més de 50.000 metres quadrats, la qual cosa equival a cinc illes de l’Eixample. Una vegada conclogui el muntatge del sostre, es construirà damunt una llosa de formigó. Aquesta estructura albergarà el futur parc, que anirà des de Bac de la Roda fins al Nus de la Trinitat i comptarà amb una superfície de 40 hectàrees, la qual cosa el convertirà en el més gran de la ciutat. Estarà envoltat d’un nou barri, com denoten les múltiples grues que estan construint pisos moderns, molt a prop d’antics blocs que fa anys que esperen que acabin les obres.