La ruta del tapeig és cada vegada més serpentejant a Barcelona, amb infinites opcions que van de l’epicentre de la ciutat als barris, no sempre amb la mateixa fortuna. Per gaudir-la a la ciutat cal gairebé un manual d’instruccions, però aquí us seleccionem tres restaurants infal·libles que permeten fer un dinar o sopar complet sense moure’s de les seves barres o taules perquè el seu repertori és rodó. Un es va enlairar a finals del 2024 avalat pels seus xefs i platets d’èxit (Bar Vint-i-quatre), un altre porta uns mesos només de trajectòria però ha aconseguit atraure molts barcelonins al centre (Can Bo), mentre que Rabbit’s va obrir fa un parell d’anys a la zona alta però sembla que hi porti tota la vida.
Parada obligada de la tapa al Bar Vint-i-quatre
La cantonada més desitjable de la Diagonal noble, amb Tuset, viu una nova etapa des de finals de l’any passat, quan es va enlairar el Bar Vint-i-quatre, reformulant el millor de Tapas 24, i afegint-li espurna. El xef Carles Abellán —que ja ho ha demostrat tot en l’art de la tapa amb estrelles Michelin i va convertir en la seva marca el número 24—, figura en aquesta nova fase com a assessor gastronòmic —que no soci— i amb el seu equip proposa un “bar de tall clàssic de platerets per compartir”.
La seva essència és la cuina de tradició contemporània, perquè a qualsevol recepta se li incorpora algun element que trenca motlles sense descarrilar. Per exemple, la seva arxipremiada ensaladilla russa, en una nova i enlluernadora versió on les gambes a l’all i la coronen, substituint la ventresca de tonyina.
Abellán veu en aquest bar —amb classe però un aire informal, i on el mateix s’esmorza amb forquilla (brutal carta d’ous de Calaf i de torrades amb pa de massa mare integral), que es vermuteja, es menja o se sopa— el restaurant on volia anar i no trobava.
La seva terrassa és un mirador ideal abocat a la Diagonal, i al seu interior hi ha capacitat per a 45 persones que no perden el somriure entre el gaudi de la seva cuina, els missatges als seus miralls, i els acudits d’Eugenio que sonen al lavabo.
Tot i que tot es pot devorar individualment i hi ha plats molt complets, al Vint-i-quatre és un gust tastar tota la tapa que roda en una taula. Començant pels matrimonis d’anxoves i seitons i seguint per una petita meravella com és el tàrtar de tomàquet. Al capdavant de les cuines diàriament hi ha el xef Toni Morago, que suma gairebé dues dècades treballant amb Abellán, però ara és un dels nous cinc socis propietaris. Han invertit papers, es pot dir, però segueixen colze a colze rumiant plats. Ens explica que el seu tàrtar es nodreix de tàperes, escalunyes, cibulet, salsa Perrins…, com el seu fora de carn, i així ho sembla. Però és pur tomàquet, pletòric de sabor i frescor.
Tota la seva carta és temptadora, de les tapes tradicionals als platets. Però aquest bar treu pit amb el producte de temporada, i cal aprofitar-ho: explosives les seves carxofes amb pernil ibèric, que primer confiten, després passen per planxa i rematen al forn. Els nous clients no poden deixar de banda el plat que va llançar Abellán i ha estat copiat fins a la sacietat, el biquini de pernil ibèric, mozzarella i tòfona (12 euros), ideal per compartir.
Encara que triar no és fàcil, val la pena recórrer a algun remember del passat, com el calamar de la Barceloneta a la planxa, a l’estil de La Barra, amb una salsa de rovell d’ou amb Kimchi. I sumar-se al renovat furor pels plats de xup xup a través del fricandó amb bolets, plat de moda, que aquí broden.
Si s’hi va en grup i amb gana, hi haurà opció —i capacitat— de tastar un altre reclam del bar, com són els macarrons del cardenal, de pasta fresca i gratinats amb parmesà; o la versió de les mandonguilles de l’àvia. O plats en una altra ona, com la tonyina Akami a la mantega negra, pinyons i Kizami 19. I sense oblidar que cada dia porten peix fresc de la llotja de la Barceloneta.
Per postres només arribem a tastar les maduixes (del Maresme) amb chantilly i gelat de llet d’ovella. Un gran colofó per quedar-se amb ganes de tornar als seus tous sofàs de vellut verd, i enyorar ja el seu servei impecable, en els temps que corren. Àmplia selecció de vins tant per copes com per ampolla, amb especial assortiment de DO catalanes, fins i tot brous elaborats per a la casa i fins i tot alguna referència internacional.
Dilluns a divendres: de 8.30 a 24.00 hores. Cap de setmana: de 9.00 a 24.00hores. A l’Avinguda Diagonal, número 520.
Rabbit’s, com els d’abans però nou
Al carrer de Ganduxer estan d’enhorabona des del 2023, quan el xef Jordi Cunill (propietari també del Cafè de París) va inventar Rabbit’s, unint bon producte, el disseny de Pilar Líban i elaboracions amb ànima.
El local enlluerna perquè té un rotllo de bar clàssic com si portés dècades, però en canvi es percep el toc modern, fresc i acollidor que incita a entrar-hi. Manen el vermell i el grana, les bancades vintage, la barreta amb vista al carrer, el ferro i el marbre.
La primera sensació encara millora amb el tracte dels seus cambrers, que també semblen estar-hi des de sempre, i la pujada encara és més gran en veure desfilar els seus plats. Es preparen des d’una cuina oberta que acaba en una barra central i des d’allà es remata a la vista del comensal.
Es despleguen temptacions de tapes que en la mesura justa abasten dels pilars de la tapa a tocs d’innovació amb gràcies. Per començar el pernil a la vista, per ser tallat a mà; les explosives croquetes Forrest Gump o les de fricandó (obligades); la nostrada truita de botifarra d’ou i Santa Pau; la llaminera flor de carbassó en tempura amb botifarra de perol i brie, sense oblidar anxoves, braves i altres hits ben calibrats.
El segueixen de la llotja opcions, amb closca, presumint de producte molt fresc (del Delta a les Ries) i a preu contingut en la seva versió de platet, fins a elaboracions com un saltat de calamarsets Santa Pau a unes kokotxes de lluç a la romana.
Encara que les carns van del steak tartar a les costelletes de cabrit, o la rossa gallega a pes, molts es llancen directes a l’apartat del xup-xup. Allà treuen el cap, una tremenda cua de bou amb parmentier estil Robuchon i fins i tot morro de bacallà a la llauna.
Però també hi ha opcions ràpides i informals en versió muntadet. Del més sibarita de foie, a l’aplaudit pepito o l’atòmic mollete guarro de xistorra (així batejat per la casa). No hi falten postres tradicionals, amb certa hegemonia de la torrija amb gelat de xocolata.
Tot i que a les hores punta s’omple, destaca per la cuina ininterrompuda de 13.00 a 00.00 hores. Al carrer Ganduxer, número 16.
Can Bo, un petit miracle al centre
La nova etapa del renovat i icònic Hotel Grand Central, en plena Via Laietana i l’edifici del qual va ser llar de Francesc Cambó, ha suposat una alegria gastronòmica a Ciutat Vella. Però el restaurant Can Bo —és un joc de paraules en memòria de Cambó i en al·lusió a donar bé de menjar— ofereix entrada independent. I vol que el barceloní ho prengui com territori local, com mereixedor d’una incursió en el centre. Es va inaugurar fa menys de mig any, com una aposta per la cuina de proximitat amb receptari clàssic espanyol i picades d’ullet a Itàlia, però crida l’atenció per la seva personalitat, que ha anat eclosionant en la mesura que la seva carta s’expandia durant l’hivern.
El seu xef assessor és Oliver Peña —amb una recent estrella Michelin pel projecte Teatre Kitchen Bar—, mentre que Lorenzo Cavazzoni és el xef executiu de l’hotel. Junts han enllumenat tapes i platerets per compartir, que incorporen tocs moderns i distintius.
La carta va elevar ambicions fa unes setmanes amb plats com la tagliatelle fresca de Lorenzo amb ragú de cua de bou, on la carn esmicolada sembla saltar d’alegria al paladar. I en temporada ha destacat amb la carxofa del Prat cacio e pepe, fruit de la fusió catalano-italiana de Peña i Cavazzoni. El xef italià ens explica que aquest pecat és un plat propi, inspirat en els anys que va treballar a Roma: després de fregir l’hortalissa, la remata amb formatge pecorí, pebre i ratlladura de llimona. Mmmm.
En aquest apartat de novetats vam poder descobrir l’atrevida llengua de vedella, salsa verda i adobats, una bomba de contrastos. La llengua es prepara a temperatura baixa però se serveix a temperatura ambient amb una salsa de julivert, vinagre i anxova, partint d’una vella recepta de la seva àvia. Picatostes de pa de vidre i adobats casolans aporten textures i frescor. I entre les carns, brilla per la seva personalitat el carpaccio de picanya madurada. Després de la maduració, el black angus nacional es talla en làmines, amb una potència que enlluernarà els més carnívors.
A l’apartat de peixos, hi ha cabuda per a la tradició ben representada, com el boníssim suquet de rap amb cloïsses, on el rap es talla a daus per poder compartir en petita cassola i la salsa del qual és clàssica, amb pebre vermell dolç i texturitzat amb la patata.
Però també hi ha altres platets idonis per a una taula grupal amb ganes de tast. Com el salpicón de peix llimona, que en aquesta versió mediterrània del ceviche canvia la llima per vinagre de Jérez, afegeix verduretes locals (pebrot vermell i ceba tendra) i incorpora oli de bitxo picant i es remata amb quicos i xips per donar-li un toc cruixent. O la clàssica ensaladilla russa que preparen diàriament amb verdura al vapor tallada a mà, patata que no toca la nevera abans d’estar ben amanida amb la maionesa, i una bona ventresca.
Destaca també per la seva carta de formatges, per les seves combinacions de tapes maridada amb copa de vi i per un ampli celler (unes 150 referències, especialment del territori), que els permet oferir cada mes diferents propostes per copes.
Cuina oberta de 12.30 a 16.00 hores i de 19.00 a 22.30 hores, i plats freds entre aquests horaris. A la Via Laietana, número 30.
