La cadena de televisió pública catalana s'ha consolidat com a líder d'audiències durant l'última dècada, i ara tracta de trobar un nou públic més jove i que consumeix cada vegada menys televisió
TV3 s'ha consolidat com la televisió líder a Catalunya
En el primer minut de les més de tres hores que va durar el debat electoral celebrat a TV3, la televisió pública ja va rebre la primera crítica. Eren les deu tocades i Carlos Carrizosa, el candidat de Ciutadans, va encetar el seu torn de paraula reprovant la cadena amb un “¡Basta ya!”, que actuava d’esmena a la totalitat del mateix recinte des d’on s’adreçava a l’audiència.
Una audiència que al llarg d’una nit de tuits incessants i televisiva pugna dialèctica entre els nou candidats a presidir la Generalitat es va enfilar fins una audiència acumulada de 2 milions d’espectadors, arribant al 26% de quota de pantalla. Una pel·lícula amb nou protagonistes, més Vicent Sanchis, alternant les funcions pròpies d’un moderador amb les d’espàrring ocasional.
Una vegada més, TV3 va ser alhora contingut i continent, demostrant la gran importància mediàtica, estratègica i simbòlica d’una televisió pública que en 37 anys de vida sembla que ja n’hagi viscut moltes.
Aquest any ja en fa 11 que TV3 és líder d’audiència a Catalunya, i els darrers 42 mesos ho ha estat de forma consecutiva, un nou rècord per la casa. Un altre èxit destacable, aquest a nivell qualitatiu, és el lideratge en valoració. El panel d’espectadors elaborat per GfK li atorga un 8,5 sobre 10 per tercer any consecutiu.
Comparativa d’audiències de TV a Catalunya dels darrers 10 anys.
Tornant a la fredor de les xifres, TV3 va acabar el 2020 amb un 14,6% de quota de pantalla, a tres punts i mig de Telecinco, el seu immediat perseguidor en la guerra del share. El tercer corredor en aquesta cursa és Antena 3, que va aconseguir captar un 9% de l’atenció d’uns espectadors fugissers, cada cop més exposats a altres pantalles i que demanden novetats al mateix ritme que Netflix proporciona.
L’estrena de la temporada a TVC ha estat Altsasu, un projecte realitzat conjuntament amb Euskal Telebista, el grup mediàtic Som i la productora Baleuko. Més enllà de polèmiques sobre el doblatge de la sèrie o el tractament del conflicte que alimenta la trama, les dades indiquen que l’aposta per aquesta mini sèrie de 4 capítols ha estat encertada: un 22% de quota en la seva estrena i un 17% en el quart i últim episodi, emès el 9 de febrer. Altres programes importants per la cadena, a l’espera de veure l’evolució del recentment estrenat Nexes, són l’incombustible 30 minuts, Polònia, El foraster, Està Passant o Tabús, tots ells entre els més vistos de l’any passat.
El plató del programa “Nexes”, presentat per Jordi Basté i Mònica Terribas.
Però el gran actiu de Televisió de Catalunya són els seus serveis informatius, que han convertit les diferents edicions del Telenotícies en el moll de l’os de la cadena. Amb quotes de pantalla que freguen el 30% en les edicions entre setmana i el 25% en el cap de setmana, les dades indiquen que el característic compte enrere que precedeix el “TN” és un so que resulta familiar a molts catalans. Una altra dada reveladora és que en 356 dels 366 dies del 2020, el programa més vist a Catalunya va ser alguna de les edicions de l’informatiu.
El monotema Covid del 2020 va trobar a la tardor el seu contrapunt informatiu amb les eleccions presidencials dels Estats Units. El duel entre Trump i Biden es va convertir durant setmanes en l’epicentre de l’actualitat política mundial i TV3 va fer un autèntic all-in informatiu; en línia amb la seva vocació d’actuar com un servei públic important, fent-se present a molts quilòmetres del radi d’acció habitual d’una televisió autonòmica. L’aposta de TV3 per les eleccions americanes va ser guanyadora, amb un desplegament sobre el terreny pròpia d’una televisió de primer ordre. L’esforç de molts professionals va resultar en una cobertura extensiva i permanentment actualitzada de la carrera a la Casa Blanca. Cobertures informatives com aquesta reafirmen les paraules de Vicent Sanchis, director de TV3, quan diu que “tenim vocació internacional, ni som ni volem ser una televisió de proximitat.”
Vicent Sanchis, director de TV3, diu que “tenim vocació internacional, ni som ni volem ser una televisió de proximitat”
El debat sobre el model de televisió pública és un tema central per a Sanchis, que vol dissenyar un futur viable per a TVC en un context de restriccions pressupostàries. Tal i com recorda “al 2005, els ingressos per publicitat eren de 150 milions d’euros, mentre que l’any passat no van arribar als 50 milions” i, en referència al pressupost, recorda que “l’aportació pública fa 15 anys era de 340 milions d’euros i, en l’actualitat, s’ha rebaixat fins als 260 milions”.
Amb aquestes regles del joc i amb l’obligació de competir amb les televisions privades, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) busca fórmules innovadores per tal de retenir la seva audiència i conquerir-ne de nova.
Merlí, una de les sèries més exitoses de la cadena.
La creació el 2017 al si de la televisió pública del Laboratori de Nous Formats, perseguia precisament l’objectiu de detectar noves tendències, bones pràctiques i innovació en televisió. Mitjançant la observació i l’estudi de les emissions d’altres televisions del món, es volia aconseguir inspiració per a produccions pròpies i, alhora, conèixer més la competència.
D’aquell projecte comencem a veure’n els fruits ara, en forma de programes que no es limiten a la pantalla televisió, sinó que s’estrenen en multiplataforma. Saül Gordillo, director de Mitjans Digitals de la CCMA, assenyala que és molt important pel futur de la cadena “proposar nous formats que ens ajudin a conquerir aquelles audiències que no miren la TV lineal”.
Saül Gordillo, director de mitjans digitals de la CCMA, assenyala que és molt important pel futur de la cadena “proposar nous formats que ens ajudin a conquerir aquelles audiències que no miren la TV lineal”
Programes com Mood Z, adreçat a la generació batejada amb aquesta lletra, ja es poden veure als perfils de TikTok, Instagram, Twitter i Youtube de Televisió de Catalunya. Altres propostes en aquest sentit son La Comunitat, Cover o Jugada Mestra, una aposta per la comèdia experimental que es pot recuperar en forma de podcast a plataformes com iVoox, Spotify, Google Assistant o Alexa.
Més enllà de la ramificació digital de les emissions, la intenció de la CCMA és la de crear contingut de qualitat en català en un entorn on aquesta llengua és minoritària.
Toni Cruanyes, Vicent Sanchis i Xavier Graset.
El problema? Que en la conquesta d’aquestes noves audiències no s’obté contrapartida d’ingressos publicitaris. Dels 50 milions d’euros ingressats l’any passat per la CCMA en concepte de publicitat, 45 milions provenen de la TV, 4 milions de la ràdio i només un milió d’euros de mitjans digitals. Així que una incògnita important per a la Corpo serà com rendibilitzar els continguts que s’esforça en publicar a la xarxa.
Tenint en compte el clima d’inestabilitat política dels darrers anys, poc propici a la planificació estratègica de la televisió pública, i navegant entre el canvi de paradigma del consum audiovisual i la baixada dels ingressos publicitaris, TV3 es troba en un punt on “s’han d’aconseguir equilibris màgics, tenint en compte que a dia d’avui el 85% de la producció de continguts audiovisual és pròpia —i interna— i el 60% del pressupost total de TV3 va destinat a despeses de personal. Un personal que amb la Covid s’ha vist lògicament reduït, sumant baixes per malaltia, quarantenes i personal de risc”, com explica Vicent Sanchis.
En 356 dels 366 dies de l’any 2020, el programa més vist a Catalunya va ser alguna de les edicions del Telenotícies
Amb aquestes perspectives, pot tornar a ser Televisió de Catalunya el motor de l’audiovisual que va ser des de principis dels 80?
La resposta no és clara, però sembla que la realitat ara és una altra i l’aparició de les grans plataformes de streaming com Netflix ha modificat les regles del joc.
L’ens públic televisiu es troba en un moment de transició en el què ha de resoldre qüestions molt importants per tal d’afrontar el futur amb garanties: com adaptar-se al nou ecosistema, seguir competint amb les televisions privades en un context de reduccions pressupostàries, repensar la seva oferta infantil i juvenil o com rendibilitzar les noves audiències digitals.
Mentre es troben les respostes a aquestes qüestions, la sólida qualitat dels professionals de la casa i la recurrent confiança dels espectadors que demostren les xifres d’audiència, ara per ara donen validesa a un model de televisió pública que ha naufragat en altres aigües, però que a Catalunya ha après a navegar enmig de la tempesta.