Quan passi el temps necessari i s’estudiï l’impacte de la pandèmia en la vida del país (emfasitzant-ne primer les víctimes, només faltaria, i després la catàstrofe econòmica que ha comportarà la Covid), espero i desitjo que els historiadors prenguin nota de la conducta criminal que la nostra administració ha perpetrat amb el sector de l’hostaleria i de l’oci nocturn. Parlar d’actituds criminals no és un exercici de clickbaiting ni una exageració literària de servidora. Fem-ho com déu mana, comencem amb les dades i agafeu-vos fort: segons un estudi impulsat pel Gremi d’empresaris de discoteques de Barcelona i província adreçat als professionals de l’oci durant aquest agost, un 74,74% de locals no han facturat perquè no els ha sortit a compte obrir (un altre 23,16% han ingressat entre el 0% i el 25% del que va facturar l’agost del 2019; de locals que ho facin igual o més no n’hi ha cap).
Seguim. Les ajudes que ha rebut el sector de l’oci, ja ho podem dir, són una autèntica broma: han permès cobrir un percentatge de pèrdues d’entre el 0% al 5% en el 31,58% dels casos, del 5% al 10% en el 25,16% dels afectats i només han arribat a tapar entre el 50% i el 100% en el 8,42% dels casos. Passat per la traductora i dit sense embuts: el sector de l’oci nocturn viu una situació d’emergència, i això no només afecta a l’univers de les discoteques, sinó també a molts bars de copes o cocteleries de la ciutat que fan la major part de caixa després de mitjanit. El responsable de tot plegat no és només l’efecte del virus, sinó els vaivens de les restriccions de l’administració respecte d’un dels pocs sectors que ha rebut mandats horaris específics, com si les discoteques o els bars fossin un indrets on la Covid es contagia més que en supermercats, festivals de música o guinguetes.
A punt de començar un nou any, la majoria de professionals del món de l’hostaleria encara no han pogut planificar el curs de tardor perquè el Govern ha decidit regalar-se unes vacances escolars molt ben pagades. El que resulta més preocupant de tot és que la majoria dels nostres consellers (especialment els de la sectorial d’empresa, treball i salut) siguin inconscients del fet que les discoteques, cases rurals i també bars del país estan perdent manta contractacions d’esdeveniments futurs simplement perquè la Generalitat no ha tingut la bondat d’explicar-los quan arribarà la fi de restriccions. La situació és tan denigrant, que la majoria de cranis privilegiats del Govern s’exclamaven contra la proliferació de botellots i festes al carrer quan aquest fenomen etílic s’explica justament pel tancament dels bars i les pròpies festes majors que ha autoritzat l’administració.
Per dir-ho més clar i que tothom ho entengui. El propi Govern que permet les festes de Gràcia o de Sants, i que per tant autoritza a que el carrer es massifiqui, és el mateix que acaba enviant la policia a tustar els joves dels barris perquè, lògicament, continuen la festa al carrer quan ha passat mitjanit. Exclamar-se d’aquest fet (i per si fora poc enviar la bòfia per netejar els carrers supera la incompetència i el cinisme al què, per altra banda, ja ens tenen acostumats els nostres líders). Però per si no resultés prou delirant, el govern Aragonès que, en teoria, s’havia de concentrar en la bona gestió del país, és incapaç d’entendre la previsió amb la qual ha de funcionar un sector, el de l’oci nocturn, que com fins i tot entendria un bebè no pot estar esperant a fer comandes ni contractació de personal amb mesures que canvien cada setmana. Es nota que la majoria dels consellers, ai las, no ha trepitjat mai una cosa que es diu món privat.
M’aturo a parlar amb els baristes que han acampat aquesta mateixa setmana a la Plaça de Sant Jaume, i la seva desesperació és tal que s’acontenten amb demanar que l’administració els digui quan podran obrir sense restriccions i que, a poder ser, la mesura no tingui caràcter retroactiu. Aquest no és un sector com el meu, el de la cultureta, que es queixa per sistema i degut a la seva malaltissa dependència de les subvencions públiques: aquests són un grup de treballadors i pencaires que només demanen poder exercir la feina sense entrebancs. Ho repeteixo i cal insistir; cap sector ha rebut tantes restriccions com el de l’oci nocturn i, qui vulgui culpar aquesta indústria dels contagis, només ha de parar esment a les dades de saturació de les UCI, que a Catalunya és del 72,29% i a Madrid el 69,91%. És per tant objectivament fals (i pervers) dir que les restriccions en l’oci aturen el virus.
El propi Govern que permet les festes de Gràcia o de Sants, i que per tant autoritza a que el carrer es massifiqui, és el mateix que acaba enviant la policia a tustar els joves dels barris perquè, lògicament, continuen la festa al carrer quan ha passat mitjanit
Si passegeu pel Gòtic, atureu-vos a xerrar amb els portantveus del sector que fan guàrdia a la Plaça Sant Jaume i, si voleu ajudar als nostres professionals (m’adreço especialment als conciutadans barcelonins), feu el fotut favor d’entrar als bars i locals que tantes satisfaccions ens han donat durant les nits de xerinola i preneu-hi encara que sigui una cervesa.
A la capital del país, la meitat dels establiments es troba en risc d’abaixar la persiana. Que no passi com sempre, estimats conciutadans, i plorem la mort del nostre local predilecte quan ja és massa tard. A casa sabem des de sempre que les coses només es mantenen afluixant la mosca. Depèn de nosaltres, perquè ja us asseguro que si és per aquesta administració de genis ja podeu donar el sector per mort. I vosaltres, historiadors del futur, si teniu la bondat de llegir-me quan em manqui l’alè, recordeu el crim del què us parlo.
