Un erm anomenat Rambla

Per a molts, comparar la desertització actual de la Rambla més turística amb com era aquesta llarga avinguda fa un any ha de ser difícil. Difícil per no dir impossible. El noranta per cent dels barcelonins i barcelonines no hi posen els peus des de fa anys. Dels pocs que hi passejaven cal descomptar els que l’esquiven des de l’agost del 2017  per la basarda i el sentiment d’angoixa que els provoca el terrible atac terrorista. La part de la Rambla que va de Plaça Catalunya fins al mar, la rambla o les rambles – es diu en plural per incloure els diferents trams-  és avui un erm turístic amb restaurants, cafeteries, terrasses i botigues tancades o a mig gas. Els turistes escassegen, per no dir que ja són una espècie en perill d’extinció. Si els ciutadans de Barcelona i la resta del país ja fa anys que van deixar d’anar-hi cansats de preus abusius, subproductes, massificació i mal servei,  la Covid 19 ha malferit, de moment, un model que tothom blasmava però al qual ningú fins ara ha estat capaç de presentar una alternativa viable.

En la línia populista de l’actual equip de govern de la ciutat abunden sovint eslògans com el de  “recuperem la Rambla per als ciutadans”. De moment, però, el més calent és a l’aigüera i pel que sembla no s’està aprofitant prou la baixada dràstica de turistes per actuar. És cert que s’ha designat un equip encapçalat per l’exregidora i arquitecta Itziar González per remodelar la Rambla. I no hem de dubtar que de ben segur serà una proposta seriosa i acurada. Però fins ara totes les actuacions de l’ajuntament de la nostra capital s’han limitat a l’àmbit urbanístic. De ben segur que cal una reforma integral, però l’equip de senyores Colau i Sanz no passa mai d’aquí. Totxo. Sempre totxo.

No deixa de ser una paradoxa que la responsable de la “Nova Rambla”, Itziar González, hagués d’abandonar el seu càrrec de regidora a l’ajuntament amenaçada per una part del sottogoverno de la ciutat que es negava a abandonar les males pràctiques en les llicències a establiments turístics. Uns vicis que tenen molt a veure amb com s’ha configurat el criticat model actual de la Rambla i que pel que hem vist fins ara són ben vigents. Amb aquests vímets l’exregidora de l’equip de Jordi Hereu haurà de fer el cistell.

Podrem reformar La Rambla, però si no s’entra a fons en el model d’establiment i el producte que s’hi serveix serà difícil revertir la situació. Fins i tot podria passar que el model Rambla s’estengués a zones com el Born. Diem que el Born és una zona d’èxit, amenaçada però d’èxit, perquè els aborígens encara hi fan acte de presència. Perquè les botigues que hi resisteixen no s’han abocat fins ara al souvenir barat.

No es tracta de cosir a inspeccions els establiments i augmentar així les nòmines del capítol 2 de l’ajuntament, sinó de definir quins establiments mereixen un permís d’obertura a partir de la qualitat i el producte que ofereixen. No és fàcil, però altres ciutats com Amsterdam han demostrat que és possible. L’antinòmia de la Rambla és la Plaça Reial d’abans de la Covid-19, una plaça que antany havia esdevingut una zona zero però que durant aquests darrers anys, gràcies al repunt de la qualitat dels seus establiments, ha millorat. Fins i tot s’hi pot veure alguns nadius asseguts en els seus restaurants.

Si l’equip de govern de la ciutat només es limita a contenir la proliferació de restaurants, bars i cafeteries però no cerca mesures per marcar els nivells de qualitat, el problema persistirà. El nou Pla d’usos per a Ciutat Vella que va entrar en vigor després d’una moratòria salvatge ni millorarà la qualitat ni solucionarà el problema. Bàsicament desertitzarà els baixos de la majoria de finques. Recordo que quan el vaig poder tenir a les mans la primera cosa que em va venir al cap era preguntar-me si l’ajuntament volia convertir tots els baixos de la ciutat en lofts. Però no.  Amb l’actual normativa s’obriran molts pocs locals d’oci i restauració nous, però no se solucionarà en res el problema de la Rambla.

Amb la Rambla buida i els locals de la sangria i la cervesa a preus desorbitats i les tapes i paelles descongelades tancats, se’ns obre una oportunitat per fer cau i net. No m’atreveixo a dir que els barcelonins hi tornaran, però com a mínim hi ha una nova oportunitat per civilitzar un espai important i referent per a la ciutat.

Ara bé,  per fer aquest canvi, per sacsejar la Rambla i fer-la un lloc més civilitzat, més habitable pels veïns i veïnes, calen idees i perseverança i sobretot interlocutors en el sector de la restauració disposats a canviar de model. El problema és que qui governa la ciutat no sap com fer-ho i els usufructuaris del model esperen amb candeletes una vacuna que retorni al model de la xancleta i la sangria de metanol.