Un estiu al MACBA responent les preguntes de ‘Preludi. Intenció poètica’

L’exposició Intenció poètica pren el títol del llibre homònim del poeta i filòsof de la Martinica Édouard Glissant, un assaig per deconstruir tota dramatúrgia museogràfica i donar centralitat a les obres i les seves maneres d’experimentar el món. Si, com deia Glissant, el poema mai no ha de negar el camí del món, és possible un museu que advoqui per la percepció de les obres en si mateixes, amb tota la seva energia i desig, amb la seva intenció poètica?

El darrer episodi de la mostra de la col·lecció del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) comissariada per la seva directora, Elvira Dyangani Ose, juntament amb Antònia Maria Perelló, Claudia Segura i Patricia Sorroche, aborda noves narratives i formes d’enunciació, amb la qual cosa varien significativament l’estructura de la mostra, que, ja de partida, convida els espectadors a crear el seu propi recorregut i a connectar amb l’obra i amb la seva intenció poètica.

Fes estiu al MACBA

Per a tots aquells que tinguin ganes de passejar pel MACBA marcant el seu propi ritme i responent les qüestions que puguin sorgir a Intenció poètica, l’estiu és un bon moment per fer aquelles vistes que el dia a dia dificulta. A més, sabent que algunes preguntes és millor digerir-les amb calma, l’entrada al museu permet visitar la mostra de la col·lecció tantes vegades com es vulgui durant un mes a partir de la data de compra. L’entrada també permet accedir a totes les exposicions en curs i s’ofereixen visites guiades. A més, cada dissabte a partir de les 16 hores, l’entrada és gratuïta. Per a més informació sobre reduccions o gratuïtats, incloent-hi hores vall més econòmiques fent la compra online, consultar aquí.

Una oportunitat única per apropar-se aquest estiu al museu i redescobrir el seu fons a través de més de setanta obres d’una trentena d’artistes on s’aborden noves narratives i models de relació. Aquesta aproximació se serveix, en gran part, d’obres adquirides els darrers anys que busquen nous espais de convivència amb altres obres de la col·lecció, però també d’obres que entren per primera vegada al museu per apropiar-se’l, permeabilitzant-ne el relat i el temps. Algunes peces revoquen el marc habitual de l’edifici i d’altres reclamen, d’una manera molt física, l’activació per part de l’espectador.

Quin és el temps del museu? I de quina manera hi transitem? Són algunes de les preguntes que sorgeixen al llarg del recorregut de l’exposició, revelant les obres com a grans narradores d’històries. Si el museu, per regla general, exigeix la corporalitat de l’espectador, la seva disposició física, molt més que la seva capacitat perceptiva, aquest primer àmbit de l’exposició convida a fer el gest de transitar i a prendre decisions. S’hi troben obres videogràfiques d’Adrián Balseca, Katia Kameli i Danica Dakić, juntament amb la instal·lació 77 (2014), de Younès Rahmoun, formada per setanta-set làmpades que representen les setanta-set branques de la fe dins de l’islam.

Un segon àmbit investiga l’origen compartit entre el llenguatge i la poesia, un lloc de sorpresa des d’on necessitem anomenar el món. Pot l’art tornar-nos la poètica de la quotidianitat? Aquesta part de la mostra enllaça amb una manera d’acostar-nos a la parla des de les entranyes i la víscera. Les obres de Marcel Broodthaers, Francesc Torres, Ian Hamilton Finlay, Daniel G. Andújar, Dora García, Oriol Vilapuig, Dieter Roth, Joan Brossa, Oussama Tabti i Antoni Tàpies que hi trobem tracen línies de sentit sobre l’exercici d’anomenar, sense oblidar els silencis associats a la paraula.

Pot l’art tornar-nos la poètica de la quotidianitat? La mostra enllaça amb una manera d’acostar-nos a la parla des de les entranyes i la víscera

Finalment, Intenció poètica exposa un dels pilars essencials per a la modernitat: el subjecte. Artistes com Antoni Llena, Mireia Sallarès, Sinéad Spelman, Cabello/Carceller, Pepe Espaliú, Miguel Benlloch, Lenora de Barros, Lucía C. Pino, Ariadna Guiteras, Ramon Guillen-Balmes, Susy Gómez, Eulalia Valldosera, Lucia Nogueira, Lola Lasurt, Lara Fluxà, Rosemarie Trockel, Carmen Calvo, Ana Prada, Eva Lootz, Charo Pradas o Helena Vinent plantegen reformulacions possibles de la subjectivitat expandint el contracte social. Ho fan proposant alteritats interiors, articulacions múltiples del desig, organismes absents, membranes biomòrfiques… Analitzar les seves propostes permet articular un exercici de futur on, com reivindica Mireia Sallarès, les microhistòries poden ocupar un espai protagonista.

Però aquesta exposició del MACBA, que es pot visitar fins a l’abril del 2025, és molt més. Amb la voluntat de desenvolupar projectes que proposin noves maneres d’ocupar el museu, Eva Fàbregas i el seu Oozing (2023-24), coproduït amb la Fundació Botín, conviden a transitar per les seves escultures inflables, capaces, fins i tot, d’alterar la percepció personal i de l’espai. El seu projecte s’unirà a la instal·lació Una pared (2022–24), de Luz Broto, un gest que formula la disrupció material dels límits del museu i que està en diàleg amb l’edifici mateix des de l’inici de l’exposició. Com a prova de l’aportació que fa a les preguntes que vol plantejar la mostra, serà l’encarregat de tancar l’accés habitual a les sales del museu durant dues setmanes el gener de 2025. Una clara aposta per proposar als visitants transitar per l’edifici d’una manera diferent.