Lectors, curiosos i mitòmans disposen d’una eina per entretenir-se: és el mapa literari de Barcelona, que sintetitza un bon gruix d’informació sobre el patrimoni de la ciutat lligat al món dels llibres. Fruit de la feina de més d’un any, acaba d’aparèixer el plànol que aplega i situa geogràficament el nom i l’obra d’escriptors que van viure Barcelona, hi van estar lligats o van escriure sobre ella; llocs i establiments que van freqüentar, equipaments vinculats al món de la literatura, biblioteques i llibreries… La majoria de referències pertanyen als segles XIX i XX (però no només, també hi és Miguel de Cervantes o el Baró de Maldà) i s’hi poden trobar autors en català, en castellà i d’estrangers.
Impulsat per l’Ajuntament de Barcelona (i en concret, per la l’oficina UNESCO Barcelona Ciutat de la Literatura, amb Marina Espasa al capdavant), els periodistes i escriptors Víctor Fernández i Joan Safont s’han dedicat a fer de “detectius” per trobar la petja literària més intricada. En la presentació que en va fer a la llibreria La Central del Raval (el mapa, gratuït, es pot trobar a biblioteques i se’n trobaran unes poques versions en anglès en oficines de turisme) van comentar algunes perles que han recollit, com ara: Anaïs Nin va viure a Barcelona el 1916 perquè hi tenia família (al carrer Roger de Llúria, 56); per la recerca de l’adreça de Miquel Bauçà van haver de recórrer als diaris (Marquès de Sentmenat); Antonio Machado va estar treballant a la Torre Castanyer, a Sant Gervasi; o el conte de Flaubert –El llibreter assassí– que transcorre a la plaça Reial. La recerca ha passat per moltes fases, com ara quan Fernández va demanar la col·laboració de la sogra perquè li trobés el local que freqüentava Gabriel Ferrater a Sant Gervasi. I si el lector-passejador d’aquest mapa comença a buscar els llocs de menjar i beure dels escriptors, descobrirà que a l’Hotel Cuatro Naciones de la Rambla hi van fer cap personalitats com Stendhal, George Sand i Pirandello.
Algunes xifres per veure la dimensió del mapa: hi surten cartografiats 68 escriptors, 24 obres literàries que tenen relació amb Barcelona, 63 elements literaris (estàtues, tombes, espais literaris, fundacions d’escriptors, bars, hotels…), 43 biblioteques (entre públiques i especialitzades), 67 llibreries (comptant-hi les infantils i juvenils, les del vell i les que es troben en mercats de llibre vell) i deu racons de lectura.
Ha calgut, això sí, establir alguns criteris (com ara de representativitat o el tipus de localització a la qual es donava importància) i fer una tria, entre d’altres coses perquè dins un mapa materialment no hi cap tothom. Per exemple, llevat de Vargas Llosa -perquè té el Premi Nobel- els únics escriptors que apareixen amb un retrat són els que ja són morts (com ara Francisco González Ledesma -la seva vídua era a la presentació-, Ana María i Terenci Moix, Sempronio, Palau i Fabre, Rosa Maria Arquimbau, Cèlia Suñol, Arthur Cravan -dibuixat amb un guant de boxa que apel·la justament al misteri que l’envolta-, Jordi Sarsanedas, George Orwell, Roberto Bolaño, Rubén Darío, Irene Polo, Montserrat Roig o Pere Quart). Dels escriptors vius, no se’n posa l’adreça de casa per motius obvis. El mapa estableix relacions de veïnatge curioses, com ara de la Pla (situat a la Universitat de Barcelona, per l’inici de El quadern gris) amb Nada, la novel·la de Carmen Laforet, dos carrers més enllà.
La pretensió és que aquest inventari patrimonial sigui un pas per reconèixer-lo, com passa a ciutats com París, carregades de plaques que recorden els seus homes i dones de lletres. “La idea és que la gent agafi el mapa i vagi a comprar els llibres”, va recalcar Espasa. El repartiment del material literari pel mapa és inevitablement desigual: “el centre de Barcelona apareix molt poblat d’escriptors, és normal perquè és l’origen de la ciutat però després hi ha altres sectors perifèrics que ens han sorprès molt, com el barri de Vallcarca o el barri del Coll”, comentava Safont. Sarrià, entre Foix i els escriptors del Boom, és un altre epicentre. I en canvi, l’Eixample o barris de nova creació estan més aviat buits. “Hem intentat precisar tot el que hem pogut” -afegia Fernández.
Algunes poques dades ja han passat a la fase d’intentar ser refutades a Twitter, com és normal que passi amb un mapa d’aquestes característiques. També cal tenir en compte un altre aspecte, segons apuntava Safont: algunes numeracions de carrers poden haver canviat respecte com es referenciaven abans.
A banda d’existir en paper, el mapa també es pot trobar a la pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona (http://ajuntament.barcelona.cat/ciutatdelaliteratura/ca/mapa-literari) on es poden descarregar set rutes literàries per la ciutat i un parell de projectes que ara tot just treuen el cap: el d’instal·lar uns intèrfons poètics (aparells en punts estratègics on es podran escoltar poemes; el primer d’aquests anirà a l’Horiginal -ara Rubia- i a l’estand de Barcelona a la fira del llibre de Buenos Aires); i el de les traces literàries (marcar amb panots al terra espais que han inspirat obres literàries). Passos que busquen, al capdavall, difondre la literatura que es trepitja.
