Les grans ciutats són el cor i el cervell dels països, i és a les ciutats on cal mesurar les palpitacions d’una nació per escatir si té bona salut o ha cedit a la decadència. Després d’haver patit mesos de pandèmia, és lògic que els barcelonins tinguin el cor cansat, perquè la Covid-19 ens ha deixat moltes víctimes, ha afectat dramàticament l’economia i el comerç, i sembla que encara determinarà la nostra lliure activitat durant mesos.
Paral·lelament, la pandèmia ha afectat molt intensament el món de la cultura, alterant la programació dels nostres auditoris, museus i teatres, castigant la vida dels nostres ateneus i dels nostres importantíssims centres cívics.
Però quan el cor trontolla cal reactivar el cervell per recordar que, tot i la incidència de la pandèmia, Barcelona es troba ben lluny d’haver patit un setge armat o una hecatombe climàtica. Davant la temptació de caure en el pessimisme, cal recórrer a la feina i al realisme, i aquest ens diu que els actius i els tresors de la ciutat hi romanen pràcticament intactes.
Diguem-ho les vegades que calgui: quan el efectes de la pandèmia passin, Barcelona encara comptarà amb els motors que l’han fet una ciutat pionera i atractiva a ulls de tot el món.
Parlem de fets, no de conjectures. L’any passat, el nostre aeroport va acollir 52,7 milions de passatgers i és la seu de 212 destinacions internacionals a 63 països del planeta. La nostra Fira està a la Champions dels grans recintes firals d’Europa. Va tancar el darrer exercici amb la xifra rècord de 215 milions d’euros, després d’haver organitzat amb èxit més de 150 esdeveniments.
Quan Barcelona hagi resistit aquest embat, com ja s’ha sobreposat forta i dempeus a moltes crisis encara pitjors durant la seva llarga història, continuarà disposant també d’una de les infraestructures portuàries més importants del món, amb 7 terminals per on l’any passat circularen més de 3 milions de passatgers. Barcelona té el principal port de creuers amb base i destí al Mediterrani i és dels primers en transport de mercaderies.
Com en qualsevol ciutat capdavantera del món, a Barcelona l’activitat econòmica sempre ha viatjat de la mà de la recerca científica. Recentment, la Unió Europea ha escollit la nostra ciutat per tenir-hi el MareNostrum 5, un dels supercomputadors més pioners i potents del planeta, del qual ja gaudeixen matemàtics, físics, arquitectes i geògrafs del nostre país en la seva tasca investigadora i docent.
Quan el cor trontolla cal reactivar el cervell per recordar que, tot i la incidència de la pandèmia, Barcelona es troba ben lluny d’haver patit un setge armat o una hecatombe climàtica.
Els Centres de Recerca de Catalunya (CERCA) s’han situat al capdavant de les institucions de recerca europees pel que fa a recepció de fons oberts i competitius del programa H2020 (han aconseguit el 70% dels fons que han rebut el total de centres de l’Estat), i s’han convertit en punt de referència científica i de recerca al sud d’Europa.
La nostra és també una de les ciutats més belles del món, i és per això que l’any passat 12 milions de turistes van decidir visitar-la, registrant un total de 33 milions de pernoctacions en hotels i apartaments dels nostres barris, amb una despesa mitjana de 200 euros per persona, conformant així una indústria essencial per la vida de milers de pymes i de famílies de Barcelona.
I no és estrany que, any rere any, el museu amb més visites sigui el del Futbol Club Barcelona. El Barça, ja ho sabem, és més que un club. Però, a més, genera un total de 2.040 milions d’euros d’impacte econòmic per a la ciutat, el que suposa un 1,5% del seu PIB. Per la seva dimensió internacional, el Barça és avui la nostra “conselleria” d’exteriors, i és difícil pensar en un referent que doni més projecció i millor notorietat a Barcelona i a tota Catalunya.
Per mantenir la força imbatible de tots els nostres actius, cal que les administracions es mostrin més unides que mai i parlin amb una sola veu.
Hi ha milions de persones que trien Barcelona per gaudir-la com a visitants, però també n’hi ha moltíssimes que l’escullen per formar-se. Ho certifiquen dades com que el Financial Times hagi situat l’IESE durant sis anys consecutius com la millor escola del món en l’àmbit de la formació de directius i que l’MBA “full time” d’ESADE figuri entre els 10 millors d’Europa.
La mateixa publicació, ni més ni menys que el FT, sosté que Barcelona és un dels principals pols d’atracció inversora del sud d’Europa, la qual cosa demostra que la nostra ciutat encara és un indret privilegiat per viure i per fer-hi negocis.
Aquesta informació no sorgeix del cofoisme d’un barceloní d’adopció com jo. No són opinions. Són fets. Tots aquests són motors de la ciutat que sovint el món valora molt més que nosaltres.
Però hi ha encara un factor molt més essencial. Deia Aristòtil que “una ciutat està formada per diferents menes d’homes; les persones semblants mai no poden fer existir una ciutat.” En efecte, el motor més important de Barcelona és la diferència entre els seus homes i dones, la seva diversitat, una ciutadania plural, creativa, amb empenta i amb un estil de vida ben particular que barreja l’obsessió per la feina ben feta amb el gaudi de la cultura i l’oci.
Barcelona és diversa en idees polítiques, en creences i en cultura, i tota aquesta força també sobreviurà la pandèmia. Mantenir i optimitzar aquestes realitats ha de ser una tasca prioritària de les diferents administracions i els ciutadans legítimament hem de pressionar-les i engrescar-les a tal efecte.
Per mantenir la força imbatible de tots els nostres actius, cal que les administracions es mostrin més unides que mai i parlin amb una sola veu.
Des del The New Barcelona Post volem demanar un pacte global entre totes les administracions públiques, i sobretot entre l’Ajuntament i la Generalitat, perquè, quan es tracti de Barcelona, abandonin les seves (legítimes!) diferències i assegurin, des d’ara mateix, el recursos necessaris perquè els motors de la ciutat continuïn intactes o amb més revolucions que mai. En aquests moments transcendentals, que els interessos de la ciutat prevalguin per sobre els interessos polítics.
Posem-nos d’acord. Per Barcelona, posem-nos d’acord en preservar i potenciar tot allò que funciona, de manera que la nostra ciutat encara sigui més forta i capdavantera.
Així, quan aquest malson hagi passat, a la propera primavera, la ciutat estigui realment preparada per aprofitar els vents favorables i poder tornar a ser l’avantguarda del desenvolupament i del benestar del sud d’Europa. Fer-ho és a les nostres mans. Barcelona sempre ha resistit, i resistirà. N’estic convençut.
