Un passeig pel costat (no tan) salvatge:el barri del Poblenou a Barcelona

[dropcap letter=”A”]

l principi, va ser com un murmuri. Després es va distingir de la conversa exaltada o extenuada en espanyol i català que es troba normalment al metro de Barcelona, ​​barrejant-se amb el soroll dels trens, els motors estridents i el tancament de les portes. Uns minuts abans d’arribar a un dels barris suposadament més famosos de Barcelona, ​​el seu rostre ja es mostrava quan dues dones d’uns vint anys es van asseure davant meu al tren.

Poblenou va passar de ser un antic centre industrial a una obra mestra de l’escena startup a Barcelona. Com a part de la renovació de la ciutat en ocasió dels Jocs Olímpics de 1992, el districte, que solia allotjar magatzems i fàbriques industrials i era anomenat el Manchester català, va començar a canviar el seu aspecte.

Vestien texans trencats, pantalons amples de llana en colors brillants i arracades amb plomes, i parlaven en veu alta en anglès americà. No eren turistes; no es percebia aquella forma nerviosa d’agafar la bossa, o una expressió cansada en les seves cares. Semblaven estar a gust i sentint-se còmodes, com si sabessin com moure’s. Van baixar a l’estació de Llacuna, sostenint cigarrets fets per elles mateixes, juntament amb un parell d’homes en vestit, una dona gran amb un carret de la compra, un home de mitjans dels 40 amb roba de treball desgastada, i jo, una novetat. Periodista de la ciutat que vol saber de què tracta tot aquest enrenou. Benvinguda al barri del Poblenou.

Era un assolellat matí de desembre, quan vaig arribar a Poblenou, un barri encaixonat entre la concorreguda Avinguda Diagonal i la platja del Bogatell. L’àrea, amb els seus aproximadament 33.000 habitants, forma part del districte de Sant Martí i va passar de ser un antic centre industrial a una obra mestra de l’escena startup a Barcelona. Com a part de la renovació de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, el districte, que solia allotjar magatzems i fàbriques industrials i era anomenat el Manchester català, va començar a canviar el seu aspecte.

L’any 2000, el govern de Barcelona va aprovar el pla que avui es coneix com 22@, un projecte per augmentar el valor i reformar la zona, construir cases i espais d’oficines. L’objectiu era “convertir Poblenou en una important plataforma científica, tecnològica i cultural”, atraient empreses internacionals i locals perquè s’establissin al veïnat.

De tant en tant, em creuo amb un grup de treballadors, que semblen estar parlant en anglès, alemany, francès i, ocasionalment, espanyol.

Caminant a ple sol pels tranquils carrers del veïnat, gairebé vint anys després, passo per davant de moltes oficines. Avui dia, l’àrea és famosa per acollir startups com el servei de missatgeria Glovo, espais de co-working com l’unicorn internacional Wework o el competidor local Valkiria, així com centres de recerca i desenvolupament o oficines d’empreses establertes allà com Vodafone o Amazon.

Gairebé no hi ha gent als carrers, però els sons de trepat i martelleig de la construcció tallen l’estranya quietud d’una àrea que podria considerar-se bastant concorreguda. Però això pot canviar a la tarda o la nit. De tant en tant, em creuo amb un grup de treballadors, que semblen estar parlant en anglès, alemany, francès i, ocasionalment, espanyol.

“Barcelona em recorda a la San Francisco jove”, diu l’empresària, que va créixer a l’àrea de la Badia a Califòrnia. Però la ciutat ha de tenir cura de com continua desenvolupant-se i necessita “tenir present a tots els membres de la comunitat que no pertanyen a l’àmbit de la tecnologia”.

La dimensió internacional del barri és quelcom que agrada especialment a Eloi Alcaide, Director de Màrqueting de Codeworks, una acadèmia que ensenya els estudiants a codificar en bootcamps [cursos intensius que permeten l’especialització en tecnologies punteres], i ha estat a l’àrea des del seu inici al setembre de 2016. “L’escena definitivament està creixent i el veïnat està canviant”, diu Alcaide, referint-se a les obres de construcció a l’àrea i a la transformació d’edificis. Segons ell, hi ha molta col·laboració entre les diferents empreses del barri, per exemple, reunions o projectes compartits. “Crea un gran ambient i pots sentir l’escenari tech“, insisteix. Si bé li dóna la benvinguda al fet que hi ha molts expatriats que viuen al veïnat, també es mostra cautelós: “L’ambient internacional és increïble, sempre que no dissuadeixi els locals”.

Entro a Spaces, un racó diferent del Poblenou, a l’altra banda del carrer d’un d’aquests llocs de construcció i al costat d’un gran edifici de vidre que alberga l’empresa tecnològica espanyola Zemsania. Amb la seu a Amsterdam, Spaces lloga oficines o escriptoris en els seus espais de co-working a empreses com Ticketmaster o a emprenedors en solitari.

Aquí és on m’he citat amb Katrina Walker, una nord-americana que recentment va començar la seva pròpia empresa a Barcelona. Ella va triar viure i treballar a Poblenou a causa de la seva creativitat i l’ambient innovador. “Barcelona em recorda a la San Francisco jove”, diu l’empresària, que va créixer a l’àrea de la Badia a Califòrnia. Però la ciutat ha de tenir cura de com continua desenvolupant-se i necessita “tenir present a tots els membres de la comunitat que no pertanyen a l’àmbit de la tecnologia”, afegeix la nord-americana, referint-se al fet que l’augment i la popularitat de Sillicon Valley al llarg dels anys va fer que la ciutat patís una dramàtica escassetat d’habitatges i l’augment de la desigualtat.

Potser un pensament similar ha provocat que el govern regional estigui revisant actualment el projecte 22@ al Poblenou. Segons informes de mitjans locals com El País, l’alcaldessa Ada Colau està considerant crear més habitatges i concentrar-se menys e els espais d’oficines d’algunes parts de l’àrea del projecte, que en aquest cas es troba al nord de l’avinguda Diagonal.

Avui no camino cap a l’altre costat de la carretera que travessa el districte. Mantenint-me al costat del mar, potser en un altre època salvatge, passo per les discutides oficines, amagades en espais tipus loft que semblen haver estat fàbriques en una vida anterior. Davant mecànics d’automòbils i antigues cases de dos o tres pisos, les plantes baixes de les quals estan ocupades per un dels molts restaurants o botigues que venen pintures o roba artística, veig persones empenyent carros de la compra plens de trossos de fusta, escombraries i ferralla. Empenyen més enllà dels edificis de vidre, alts i brillants, i passen per davant de façanes desmanegades, decorades amb grafits i obres d’art, que unes vegades són lúcides i altres simplement acolorides. Benvinguts a Poblenou.