Una educació sense límits

És impossible no fer aquesta reflexió quan parlem de ProFuturo. Aquest programa, que impulsa l’Obra Social ”la Caixa” i la Fundación Telefónica, treballa per reduir la bretxa educativa al món acostant l’univers digital a nens, nenes i professors d’entorns amb pocs recursos de 23 països d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. El juliol passat, el responsable de relacions amb universitats i càtedres de Telefónica España, Alejandro Chinchilla, va fer de voluntari a l’escola de la Fundación Aliñambi de Quito (Equador), una experiència que li va fer veure com la realitat de 170 infants i vuit professors feia un gir de 180 graus.

“No saber utilitzar la tecnologia és com tenir una casa sense llum ni aigua corrent. Et quedes aïllat i et perds un munt d’oportunitats”, diu l’Alejandro. Tot seguit, ens explica que durant els 11 dies de voluntariat va ensenyar als alumnes, a través de programes interactius, coneixements sobre valors i medi ambient, i també sobre com ha de ser una alimentació saludable. Segons l’Alejandro, els somriures dels infants demostraven a cada instant que una cosa tan quotidiana com unes tauletes o uns ordinadors els omplia d’il·lusió i els motivava a aprendre. I el millor de tot és que, amb aquestes classes, els nanos van començar a escriure el seu futur.

“Per estudiar, abans ens calien diners. Ara ho podem fer amb molta més facilitat, gràcies als tutorials o les plataformes educatives gratuïtes que hi ha on-line. La grandesa de ProFuturo és que els infants tinguin la possibilitat d’arribar fins on vulguin, encara que no disposin de diners per pagar la matrícula”, insisteix l’Alejandro. “El que més em va agradar va ser veure la il·lusió que estàvem transmetent als nanos”, afegeix.

D’entre tots els alumnes de l’escola, un dels canvis més importants el va apreciar en un grup de noies de 14 anys que també eren mares solteres. Abans de començar les classes, elles creien que no tindrien cap altre futur que ser mares i casar-se amb un home que les mantingués. Tanmateix, els voluntaris els van fer veure que, en realitat, sempre havien tingut un ventall de possibilitats infinit. “Era important que entenguessin que no estaven limitades pel fet de tenir un fill. Que podien fer el que volguessin. Que ara se’ls obria una nova porta (internet). Una porta que, per a elles, abans no existia. Quines cares feien mentre ens escoltaven!”, diu l’Alejandro.

I perquè els ensenyaments dels voluntaris no se’ls endugui el vent, també van formar els professors. “Ara tot es fa amb la tecnologia. Com a docents, hem d’estar immersos en les tecnologies de la informació i la comunicació. Hi ha una matèria millor per ensenyar als nostres estudiants?”, diu la professora de primer grau d’Educació Bàsica, Maribel Alava, quan parla d’unes eines amb les quals, segons ella, poden contrarestar una mica els desavantatges que han acompanyat els seus alumnes des de sempre.

Com explica l’Alejandro, “alguns dels nois i noies venen de famílies desestructurades o estan sols a la vida”; per això, opina que l’autosuficiència els podria donar, amb el temps, més confiança en ells mateixos que els animarà a assolir les seves metes. “Alguns potser podran acabar sent els advocats, periodistes i metges que somien ser quan siguin grans”. El més important és que ja han fet el primer pas.

Text: Alba Losada
Il·lustracions: Magoz

Pots llegir més històries com aquestes a  ALMA, la xarxa social social, un espai digital dedicat a l’àmbit social, que aporta una nova mirada al present i al futur de la societat, a partir d’una veu optimista i diversa, i de totes les iniciatives que impulsa l’Obra Social “la Caixa”.