Una nova subestació elèctrica facilitarà l’electrificació del Port de Barcelona

La Zona Franca compta amb una nova nau industrial que, des de l’exterior, bé podria semblar un magatzem, una plataforma de distribució o qualsevol tipus d’infraestructura logística. Pocs encertarien què alberga i, molt menys, per a què serveix. Es tracta de la nova subestació elèctrica Cerdà, que passa desapercebuda dins d’un immoble des del qual subministrarà al barri de La Marina, a la Zona Franca i al Port de Barcelona.

Aquesta nova infraestructura serà, de fet, la que facilitarà la transició de l’enclavament portuari cap a l’electrificació, la que portarà energia als 12.000 nous habitatges previstos a la Marina i la que permetrà incrementar el desenvolupament industrial de la Zona Franca en el futur. D’aquesta manera, la nova subestació aspira a ser clau per a l’impuls de la transició ecològica de Barcelona i el seu entorn, així com del seu desenvolupament econòmic i industrial.

La subestació, posada en marxa per la filial de Redeia Red Elétrica, va ser projectada inicialment per donar resposta al creixement previst en el barri de la Marina i els entorns de la Zona Franca, en una planificació del Consell de Ministres per al període 2015-2020. La instal·lació va començar a construir-se el 2019 i, després d’unes obres d’un any i mig, ha entrat en servei recentment, com ha explicat el delegat de Redeia a Catalunya, José Ignacio Lallana, durant una visita a la subestació. 

En ella conflueixen tres línes elèctriques de subestacions existents a L’Hospitalet, l’Aeroport i Motors, també a la Zona Franca. La subestació exerceix com a node de distribució elèctrica, i la seva posada en marxa ha requerit 36 milions d’euros. Aquesta inversió ha inclòs els treballs per dur fins a l’edifici els gruixuts cables que transporten l’energia de les altres subestacions fins a la nau industrial, l’edifici de la qual que ha tingut un cost de vuit milions dins del total de 36. 

Com rius que convergeixen en un embassament, la recentment estrenada instal·lació funciona com un punt de recepció energètic de les tres línies, i distribueix després l’electricitat. Tal com ocorre amb la resta de subestacions elèctriques, exerceix com un nus de subministrament energètic que, en aquest cas, facilitarà el futur desenvolupament d’aquesta àrea barcelonina i l’electrificació del port, dins de la seva estratègia per a avançar en la sostenibilitat. 

A més de proveir d’energia aquestes zones, la nova subestació reforça alhora a les tres que ha connectat, ja que pot cobrir l’energia de qualsevol dels altres punts si registren una incidència. La instal·lació, a més, és ampliable i pot arribar a agregar tres línies més, que se sumen a les tres existents de L’Hospitalet, Motors i l’Aeroport. 

L’energia provinent d’aquestes tres instal·lacions viatja per cables subterranis tan gruixuts que no passarien pel coll d’una ampolla. Tres grans cables per cada punt d’origen convergeixen en el subsòl de la instal·lació, en una sala on el blanc de les parets contrasta amb el negre dels cables, tant dels grans que traslladen energia de les altres subestacions, com dels milers de cables que serveixen per controlar el que ocorre amb el sistema. 

Aquests innombrables cables són els encarregats de vigilar i evitar incidències i de fer saltar el diferencial en el cas que es produeixin i sigui necessari. Com a una instal·lació domèstica, però en gran, i multiplicant per mil la potència. Els cables de control i de senyalització permeten la gestió telemàtica de la instal·lació, per la qual cosa el seu funcionament no requereix la presència habitual de cap treballador. 

Aquesta subestació és una de les moltes que es troben disseminades a Barcelona, que passen desapercebudes davant els ulls dels ciutadans, com les situades al passeig Maragall, dins d’un edifici, o a la Trinitat, a l’exterior. A Catalunya existeixen unes 90 subestacions, la majoria d’elles, en intempèrie, al contrari del que passa a Barcelona, a causa de la necessitat de situar-les en trama urbana. Les instal·lacions interiors són més compactes que les exteriors, però alhora més cares, amb una inversió requerida que més que duplica les d’instal·lacions en exterior. 

Ara, entre les millores de la xarxa en les quals està treballant Red Eléctrica, figuren la remodelació i millora de la subestació d’Abrera, que facilitarà el procés d’electrificació de la Seat, i la substitució de línies ja existents per línies de major potència, amb la voluntat també de contribuir al desenvolupament industrial i empresarial, segons Lallana: “Som generadors d’economia”.