L’univers personal de Marc Chagall arriba al Palau Martorell

Per repassar l’univers personal del pintor, el Palau Martorell ha elaborat una exposició que recorre cinquanta anys de treball en set seccions diferents, d’acord amb els principals temes vitals que van inspirar la seva creació. Per una banda, hi ha els orígens de l’autor a l’Imperi rus, en una ciutat meitat jueva i meitat russa. Un indret que va tenir una influència en la infància de Chagall.

En un sentit similar també hi ha la part dels colors dels somnis. Aquesta secció tracta sobre la vida familiar, les oracions, les visites a la sinagoga o l’escola. Unes vivències que van marcar l’interès per la naturalesa, la vida quotidiana, les llegendes populars i les creences jueves que es poden veure en diversitat de peces.

Una de les seccions més destacades de l’exposició amb pràcticament un centenar d’obres és la centrada en les il·lustracions de Faules de La Fontaine. Amb aquest treball l’autor es va sentir proper a la tradició russa, a les icones i als lubki, estampes acolorides pertanyents a la cultura popular russa que apareixien acompanyades d’un text senzill i que s’utilitzaven tradicionalment per a instruir les persones amb escassa formació.

Després d’haver estat testimoni de la persecució dels jueus i de l’exili dels seus compatriotes, la secció Món sagrat mostra la immensa tristesa pel patiment del seu poble. Aquí s’hi poden veure diverses obres en les quals s’aprecia el fort impacte emocional que va tenir un viatge el 1931 a Egipte, Síria i Palestina. Així, les seves creacions sobre la Bíblia reflecteixen la seva fe, la seva vitalitat, la intensa llum palestina que l’il·lumina i la força espiritual rebuda.

L’existència de Marc Chagall va estar marcada per la guerra i el desarrelament. Per això, a Èxode es pot veure com l’artista va representar l’èxode bíblic com una al·legoria de la persecució a la qual es van veure sotmesos els jueus amb la invasió nazi durant la Segona Guerra Mundial.

En una perspectiva diferent, a Color s’hi pot apreciar un món de ric simbolisme, de colors brillants amb matisos impossibles. “Colors saturats i vibrants, tons lluminosos i intensos, que defineixen la seva obra i contribueixen a crear el seu univers oníric. L’artista comprèn l’essència del color, amb el qual transmet sensacions i emocions, modificant la realitat a través de la seva paleta”, han comentat.

En aquest punt, Chagall mostra una de les seves fascinacions: l’acolorit ambient del circ. Els pallassos i acròbates porten a la seva memòria els dies de fira a Vitebsk (la seva ciutat natal), quan entre música i malabarismes somiava amb una vida bohèmia.

I en el capítol de les fascinacions no hi pot faltar la ciutat de París. L’indret que el va acollir es converteix en una de les seves principals fonts d’inspiració. Al 1954, Chagall realitza una sèrie de litografies per a la revista Derrière le miroir amb la Torre Eiffel, el Panteó o Notre Dame com a protagonistes que es consideren una autèntica declaració d’amor a la capital francesa.

Finalment, una de les darreres facetes que tracta l’exposició és l’amor. La seva parella, Bella Rosenfeld, apareix en multitud dels quadres que va pintar al llarg de la vida.