Totes tenim un amic/amiga que mai surt del barri de Gràcia. Bé, t’ho diré… Mira, l’amiga soc jo. Em vaig mudar de Madrid cap a Gràcia el mes d’octubre i estic en aquell moment inicial de l’enamorament en què només veus les virtuts. Entén-me, he passat de viure en un barri madrileny amb un ritme frenètic, a viure en un barri que s’assembla força a un poble. Això ha fet que la meva qualitat de vida hagi millorat exponencialment. D’entrada, per la poca presència de cotxes que trobo, tenint en compte que visc en una ciutat. Molts dels carrers del barri són pràcticament de vianants i compto amb una quantitat considerable de places, on es fa vida comunitària. Podríem dir que Gràcia ja era una superilla abans que existissin les superilles.
En soc conscient que viure-hi és un gran privilegi. El preu del lloguer és absolutament desorbitat —1.148 euros de mitjana segons l’Incasòl—, la gentrificació ha expulsat molts dels seus veïns/es i els preus són prohibitius. Lamentablement, és una problemàtica global de Barcelona que cal solucionar de manera urgent si volem que les ciutats siguin llocs vivibles. La diferència de Gràcia amb algunes zones de la ciutat és que la identitat i la personalitat del barri resisteixen. Tot i que cada vegada hi ha més negocis hipsters, una gran part del comerç segueix essent de barri, les grans cadenes no han arrasat amb els locals tradicionals i hi ha botigues especialitzades, amb identitat pròpia, on el dependent/a et coneix i t’aconsella. Una fantasia l’any 2024.
Que un barri cèntric d’una ciutat turística com Barcelona es mantingui així és, majoritàriament, gràcies als seus veïns i veïnes. Sens dubte, un dels principals trets que diferencia Gràcia d’altres zones és el fort teixit associatiu que té. Pràcticament, cada cap de setmana pots trobar una activitat popular organitzada per una entitat: correfocs, calçotades, botifarrades, balls de bastons, castells, rues, cavalcades, contacontes, concerts, balls, gegants… I, sense passar per alt les comissions dels carrers que s’organitzen per engalanar el barri per a les festes de Gràcia. Tot això fa que et sentis part d’una comunitat. En una societat cada vegada més egoista i solitària, podríem considerar-ho un privilegi.
No t’ho negaré. Gràcia, com tots els barris, té els seus defectes. I tant que els té. Però tot això serà una altra història… Avui he vingut a explicar que Gràcia forma part de la Barcelona que estimo. I que duri.
