No hi ha cap dubte que si Barcelona fos Nova York, la plaça Francesc Macià seria el nostre Upper East Side, el paradís dels retailers on hi ha els hotels més luxosos, les botigues amb millors dissenys i els bons restaurants o, en tot cas, que podem trobar-hi alguns dels locals més elegants és gairebé indiscutible.
Aquesta zona de Barcelona sempre ha estat una de les més pioneres de la ciutat. És el lloc on va obrir la primera hamburgueseria d’estil americà als anys 70, per nomenar-ne un exemple. El Pokin‘s, que es deia llavors, ara és una farmàcia que conserva les dues entrades que tenia aleshores, una mirant a la plaça, i una altra, al carrer Calvet.
Com en molts altres barris, en els darrers anys aquesta zona s’ha anat reinventant i els comerços que obren o tanquen, sigui a conseqüència de la covid o per un relleu generacional, estan dinamitzant i modernitzant Francesc Macià.
Unes de les obertures més sonades dels últims mesos és la de Camarasa, una botiga de productes gurmet que ofereix una experiència molt singular a la cantonada més cobejada i característica de la plaça, que fa cantonada amb la Diagonal, on abans hi havia l’emblemàtica sabateria Padeví.
La visió de Marc Taribó, pertanyent a la tercera generació d’aquest negoci que van fundar els seus avis, és ambiciosa: quan va aconseguir aquest local tan especial, va tenir clar que havien de crear un gran projecte per convertir la seva botiga en tot un emblema de Barcelona. Amb aquest objectiu, la família va fer reconstruir la façana i el disseny, combinant un color beix clar, en sintonia amb la resta de l’edifici, amb portes negres i dues columnes d’estil dòric imponents que presideixen l’entrada.
En la remodelació i en l’equipament del local no han escatimat. El projecte ha costat dos milions d’euros. A l’interior tot s’ha fet a mida, des de les neveres fins a les baranes d’acer.
El local, de 350 metres quadrats, combina molts conceptes, pràcticament no han deixat res al marge: té botiga (amb productes gurmet, fruiteria, xarcuteria, vinoteca i cava de formatges al pis inferior). També menjar per emportar i restaurant. És obert cada dia de la setmana, excepte els diumenges, que tanca a la tarda. Els espais varien donant-los més o menys protagonisme segons l’hora del dia.
El conegut Cafè de París també s’ha reinventat. Al febrer, va tornar a obrir les portes de la mà del cuiner Jordi Cunill, respectant la seva essència de fa mig segle, però amb un rentat de cara per donar-li un toc més fresc.
Els seus plats estrella es mantenen, com l’entrecot Cafè de París, el filet Chateaubriand o el peix a la graella. Un nou concepte de barra permet prendre una copa o un còctel gaudint de la música dels anys 80. La decoració de l’espai ha incorporat un punt més contemporani i el logo ha evolucionat, una decisió encertada, per atraure l’atenció i fer palès que alguna cosa està canviant.
L’obertura d’un gastrobar a l’interior de la botiga de decoració Luzio és una altra de les obertures més sonades de Francesc Macià. Aquest concept store del Turó Park va esdevenir fa uns anys una de les primeres botigues-restaurant de Barcelona amb la incorporació del gastrobar Iluzione, inspirat en l’estil del novaiorquès barri de Brooklyn i reflex de les inquietuds creatives dels seus fundadors. Un espai exquisidament ambientat on podem gaudir de la seva carta d’inspiració italiana i còctels de nova creació.
La seva obertura va completar l’oferta gastronòmica de la zona, amb altres llocs ben treballats com el 99 Sushi Bar, d’alta cuina japonesa amb aires internacionals. Aquestes novetats demostren que Francesc Macià, a més de ser un dels eixos més importants de Barcelona, és un motor de canvi.
