L’ús del patinet es dispara a Barcelona a l’espera d’una regulació del lloguer

Es calcula que a l’àrea metropolitana de Barcelona ja es realitzen diàriament 44.210 desplaçaments amb els denominats vehicles de mobilitat personal (VMP), una categoria copada majoritàriament pels patinets elèctrics, però que també inclou els segway i altres dispositius. El volum d’usuaris que utilitzen aquest mitjà de transport de forma habitual en dies feiners s’ha multiplicat per quatre en només tres anys, ja que el 2017 el nombre de desplaçaments diaris era de 10.000, segons un estudi que acaba de publicar l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB).

Tot i el fort creixement experimentat, els patinets representen només el 0,4% de tots els desplaçaments diaris que es fan a l’àrea metropolitana. Molt més estès és l’ús de la bicicleta, que ja té un pes d’un 1,9%, amb 211.993 moviments. En nombre de persones es calcula que ja hi ha més de 118.000 barcelonins que són usuaris habituals o ocasionals dels patinets i els segway. A més a més, unes 42.000 persones asseguren que a casa seva hi ha un o més patinets.

Segons l’estudi, el perfil d’usuari dels VMP és el d’un home (60%-70% del total) d’entre 30 i 40 anys i que fa servir el patinet per motius de feina o d’estudis (el 54% dels casos) o motius personals (46%). La durada mitjana dels desplaçaments és de 15 minuts, fonamentalment per la trama urbana de Barcelona. Aquests usuaris habitualment van menys a peu i en cotxe que la mitjana de la població, però utilitzen més la bicicleta, la moto o el transport públic.

El vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, Antoni Poveda, constata que els patinets elèctrics són ja “una peça més de la mobilitat urbana diària” i que “s’han de tenir en compte per seguir avançant en la nova mobilitat, molt més sostenible”.

IERMB assegura que el creixement d’aquesta nova forma de mobilitat permet reduir l’ús del vehicle privat a la ciutat, ja que es produeix un transvasament del cotxe al patinet. També incentiva la intermodalitat entre diferents mitjans de transport i redueix la congestió al transport públic en hores punta. En paral·lel, la cap de l’àrea de mobilitat de l’institut, Maite Pérez, assenyala diversos inconvenients, com possibles “conflictes de convivència amb vianants i ciclistes, l’ocupació de l’espai públic, l’accidentalitat o el fet que molts usuaris de patinets elèctrics abans es desplaçaven caminant”.

Els patinets són una peça més de la mobilitat urbana diària i s’han de tenir en compte per seguir avançant cap a una mobilitat  més sostenible

L’estudi destaca que un dels grans reptes pendents a Barcelona és la regulació del lloguer de patinets elèctrics d’ús compartit després de la “irrupció sobtada” de diferents operadors l’any 2017, el que va provocar nombrosos conflictes entre empreses i administracions. “Amb el temps, el mercat s’ha reestructurat a fons i n’ha resultat la desaparició o absorció de moltes empreses”, afirma l’AMB. “El futur dels operadors elèctrics compartits a la metròpolis de Barcelona encara és incert, a l’espera de la regulació per atorgar llicències“, apunten.

Barcelona prepara el concurs per regular el lloguer de patinets elèctrics per a aquest estiu. Els principals operadors es van reunir amb l’Ajuntament el setembre de 2019 per iniciar els treballs conjunts per aconseguir una normativa tot i que, des de llavors, no s’han registrat avanços. Des del sector reclamen celeritat i complir la previsió anunciada, ja que aquesta indefinició ha generat incertesa i inseguretat jurídica. Alguns operadors no han esperat i han tret els seus patinets al carrer sense autorització, implicant un greuge comparatiu amb la resta.

Una regulació efectiva d’aquesta activitat permetria a la ciutat marcar unes condicions que vagin alineades amb els reptes de disminució de la contaminació, millora del trànsit a la ciutat, i una millora en l’ús dels patinets per part dels usuaris. L’aposta pel patinet se suma a la voluntat del consistori de teixir una xarxa de mobilitat urbana alternativa, sostenible i saludable.

Una normativa poc clara

En l’estudi sobre VMP, l’AMB, organisme que presideix l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, recomana homogeneïtzar les ordenances municipals i informar i educar a la ciutadania i a les policies locals sobre la normativa. S’ha de recordar que no existeix un marc normatiu a escala europea, és a dir, cada Estat impulsa la seva regulació. En el cas d’Espanya, la DGT va impulsar les primeres instruccions l’any 2016. El 2020 va modificar el reglament general de circulació de vehicles i va reduir la velocitat màxima del VMP de 30 a 25 km/h i en va prohibir el seu ús en vies interurbanes. L’AMB va ser pionera en regular els patinets l’any 2017 a partir de la instrucció de la DGT de 2016, però hi ha moltes discrepàncies entre municipis i discordances entre la normativa local i estatal. “La normativa continua sent excessivament confosa“, emfatitza l’informe.

L’AMB recomana també la creació d’una taula metropolitana de diàleg sobre els VMP i que es plantegi l’opció de crear també llicències de patinets elèctrics d’ús compartit d’àmbit metropolità. Entre altres de les mesures proposades figura seguir treballant en la pacificació del trànsit per millorar l’encaix dels VMP a la ciutat i redistribuir l’espai viari en detriment del cotxe privat.