Vaclav Smil: “El gas natural és un combustible perfecte per a la transició energètica”

Vaclav Smil és un científic considerat com un dels 100 millors pensadors mundials segons Foreign Policy. Smil ha dedicat la seva carrera professional a investigar sobre l’energia, el canvi ambiental i poblacional, la producció d’aliments i nutrició, la innovació tècnica, l’avaluació de riscos o les polítiques públiques. Té l’honor de ser considerat com un autor de capçalera pel multimilionari Bill Gates, després d’haver publicat 40 llibres i gairebé 500 articles sobre les seves àrees de recerca.

El també professor emèrit de la Universitat de Manitoba i membre de la Royal Society of Canada (Science Academy) acaba de finalitzar l’informe El gas natural en el nou món energètic. En ell, analitza el paper que pot jugar el gas natural en la transició energètica cap a un model productiu més sostenible i menys nociu per al medi ambient.

“Qualsevol descripció del gas natural com un enorme actiu a abandonar o pensament sobre expulsar el gas per complet i menysprear-lo com un pont molt curt entre el carbó i les energies renovables, podria representar una gran equivocació”, defensa Smil. Per al professor, el gas natural és “un combustible perfecte” per a la transició energètica del carbó a les energies renovables. Ho és perquè la seva combustió genera un 40% menys de carbó respecte al mateix carbó i també és menys contaminant respecte al querosè i la gasolina. “Es tracta d’una opció intermèdia perfecta”, defensa.

“Qualsevol descripció del gas natural com un enorme actiu a abandonar podria representar una gran equivocació”, defensa Smil

En aquest sentit, remarca que el gas natural genera emissions, però en una menor quantitat que ho fa el carbó i, a més, és flexible, es pot transportar i es pot cremar, la qual cosa genera una eficiència que no té avui dia cap altra energia de transformació de combustibles fòssils. Altres virtuts que té són que permet incrementar la substitució de la generació elèctrica amb carbó i complementar la generació renovable; no existeix una altra opció a curt termini tan fiable per a la producció de calor, i el seu difícil reemplaçament com a font d’energia en molts processos industrials i matèria primera en la fabricació de materials i compostos essencials.

Amb aquestes característiques, el científic veu necessari apostar pel gas natural en aquest canvi de model, per al qual subratlla que “no existeix cap escenari racional que relegui el gas natural a un paper insignificant o que el converteixi en una relíquia del passat abans de l’any 2050”. Per això, es mostra crític amb els escenaris poc realistes que es dibuixen des de cimeres com la COP26. “Són simplement promeses, però si no es concreten ningú pot garantir els resultats”, exposa, afegint que el procés de descarbonització no serà un canvi immediat i requerirà temps. “Necessitem moltes, però que moltes dècades”, insisteix.

Com a mostra, Smil indica que, l’any 2020, el 83% de l’energia del món provenia de combustibles fòssils. Aquesta quantitat s’ha reduït només un 4% en els últims 20 anys, gràcies a factors com un major ús d’energies renovables i l’electrificació de la mobilitat. Però, segons la COP26, de cara al 2030, s’ha d’aconseguir una reducció del 45%. “Com reduirem la nostra dependència als combustibles fòssils 25 vegades més ràpid el 2022 respecte al que vam fer fa un any?”, es pregunta. Per a ell, “fins ara, no hi ha cap camí clar ni tècnicament ferm” per aconseguir la descarbonització.

L’any 2020, el 83% de l’energia del món provenia de combustibles fòssils, quantitat que s’ha reduït només un 4% en els últims 20 anys

Anant a horitzons més llunyans, com l’any 2050, el professor de la Universitat de Manitoba tampoc es mostra massa optimista. “Tots els escenaris recents per al 2050 són només relats o plantejaments més o menys plausibles, impulsats més per la política que per les capacitats tècniques avaluades de manera realista, i només si la UE segueix el curs de descarbonització agressiu durant almenys una dècada, podrem entendre el que realment serà possible l’any 2050”, sosté.

Per això, recorda que, segons les previsions europees, s’estima que el gas natural subministrarà aproximadament el 20% del consum interior brut d’energia dels estats membre el 2030 i aproximadament el 18% el 2050. “Clarament, en qualsevol escenari realista de descarbonització gradual, el gas natural continuarà sent un dels pilars del subministrament d’energia mundial i europeu durant la pròxima generació i l’única incertesa és com serà el seu futur a llarg termini”, recalca.

Què es pot fer per accelerar la transició?

Smil assenyala com a repte per a la transició energètica que pràcticament la meitat de les noves tecnologies que es necessiten per fer-la possible encara no s’han inventat o costen massa diners. En el primer grup, hi ha la falta de bateries amb suficient capacitat d’emmagatzematge, mentre que, en el segon, s’inclou la capacitat actual per produir hidrogen verd, però, que, de moment, surt massa car.

La meitat de les noves tecnologies que es necessiten per fer possible la transició energètica encara no s’han inventat o costen massa diners

“Aquest és el problema del procés de descarbonització: moltes de les coses que necessitem encara s’han de descobrir o continuen sent molt costoses i no es poden implementar de manera massiva”, resumeix. La solució passa per continuar invertint en recerca, així com en formes per fer més econòmiques les tecnologies existents.

Sobre aquesta última qüestió, el científic posa èmfasi en els preus del gas natural en un futur, tenint en compte la seva contribució al canvi de model. En el seu recent informe, publicat per la Fundació Naturgy, considera que “una inversió adequada en el desenvolupament de les reserves existents i l’expansió del mercat global hauria de portar-nos a preus més baixos; per contra, la falta de tals inversions, combinada amb el tancament prematur d’altres capacitats alimentades per combustibles fòssils (o nuclears), podria conduir a pics de preus encara més alts en el futur”.