Coincidint aquest divendres amb el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona ha estrenat Pioneres, un mural de 40 metres de llarg i una superfície d’uns 160 metres quadrats pintat per l’artista barceloní Mateo Lara “Ma’La“. L’obra, impulsada per la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació amb col·laboració amb la biotecnològica Amgen, ret homenatge a nou dones que, des de l’Antiga Grècia i fins a l’actualitat han fet avançar la ciència en l’àmbit de la salut.
Metrodora, Tròtula de Salern, Anna Morandi, Rita Levi–Montalcini, Gertrude Belle Elion, Rosalind Franklin, Margarita Salas i Linda H. Aiken són les científiques que han estat pintades per l’artista urbà, que va començar a treballar en el mural el 31 de gener i ara l’ha acabat amb l’ajuda d’un grup de professionals i pacients de Vall d’Hebron. S’ha pintat un novè rostre, d’una investigadora actual anònima, per reivindicar el talent científic jove femení i amb el lema Tu pots ser una d’elles.
Segons l’hospital, Pioneres contribueix a humanitzar l’entorn del campus sanitari a través de l’art i dóna visibilitat a les dones que han marcat un abans i un després en el món científic. Un altre objectiu és “trencar molts dels estereotips que avui encara existeixen” respecte al rol de la dona en la ciència.
“Tot i que s’ha avançat molt en els últims anys, menys del 30% d’investigadors científics del món són dones”, explica Fina Lladós, directora general de la farmacèutica Amgen a Espanya. “Per això, ens hem involucrat tant en la realització d’aquest mural: no només per visibilitzar a les que ja han obert camí, sinó també per animar a moltes nenes i joves a sumar-se a l’aventura de les ciències en salut”.
“Volem que aquest sigui un homenatge a dos nivells”, afirma la Dra. Anna Santamaria, responsable del programa Women in Science de Vall d’Hebron: “un homenatge a la dona com a peça fonamental al centre de les cures, especialment en aquest 11 de febrer, i un homenatge a l’excel·lència femenina no tan sols oblidada sinó sovint deliberadament oculta al llarg de la història”. El mural, apunta la Dra. Anna Santamaria, també és un reflex del compromís que té el Campus “amb l’excel·lència i amb reconèixer aquestes dones científiques”.
Segons l’artista Mateo Lara, la riquesa expressiva dels nou rostres retratats “serveix per emfatitzar la humanitat i connexió entre aquestes nou pioneres i l’espectador”.
Metrodora és una doctora grega autora del text mèdic més antic conegut escrit per una dona. Tròtula de Salern va ser una metgessa italiana medieval capaç de tractar el càncer i especialitzada en ginecologia i obstetrícia. Anna Morandi va ser pionera al segle XVIII en reproduir al detall l’anatomia humana, sent experta en el sistema esquelètic i aparell reproductor masculí i femení. Per la seva part, Rita Levi–Montalcini va ser una neuròloga italiana que va descobrir el factor de creixement nerviós; guanyadora del Premi Nobel de Medicina l’any 1986.
Gertrude Belle, que va morir l’any 1999, és una científica nord-americana precursora de la immunoteràpia i reconeguda pel descobriment del Purinethol, el primer medicament per al tractament de la leucèmia. L’anglesa Rosalind Franklin va ser la descobridora de l’estructura de doble hèlix de l’ADN. La recerca efectuada per l’espanyola Margarita Salas, deixebla de Severo Ochoa, va permetre conèixer com funciona l’ADN. Finalment, Linda H. Aiken és una infermera i investigadora dels Estats Units centrada, per exemple, en l’impacte de la cultura i els entorns de treball en les organitzacions d’atenció mèdica.
