Les vendes de cava per Internet es disparen un 45%

El sector del cava ja fa temps que està acostumat a fer front a anys adversos i a esquivar tota mena de dificultats. La pandèmia ha donat un nou cop als productors que, així i tot, valoren força positivament els resultats aconseguits durant aquest fatídic 2020, ja que les seves vendes s’han enfonsat, només, un 13,62%. El tancament del sector de la restauració i la desaparició del turisme a escala global podria haver passat una factura molt superior als cavistes, que consideren aquest descens del 13,62% una clara “mostra de resiliència” davant l’impacte de la pandèmia.

En total, les 209 empreses elaboradores de cava, la majoria d’elles ubicades al Penedès, van comercialitzar 215,5 milions d’ampolles durant l’any 2020. Es tracta d’un descens del 13,62% amb relació als 249,5 milions d’ampolles comercialitzades el 2019, un any rècord en termes de volum, ja que va ser el segon millor de la història del cava, després de 2017, amb un rècord 252,5 milions.

El 71% de tot el cava comercialitzat es va exportar, un percentatge força superior al pes del 66% que tenien les exportacions l’any 2019, fet que consolida a la DO Cava com la denominació d’origen espanyola que més exporta. En concret, es van vendre en el mercat internacional 152 milions d’ampolles, el que suposa una caiguda del 7,92% en relació amb els 165 milions exportats un any abans. “La diversificació de mercats que té el cava és una riquesa, un fons de comerç molt valuós que s’ha demostrat com un atenuant a la caiguda del mercat interior, més afectat per la pandèmia”, ha explicat el president del Consell Regulador del Cava, Javier Pagès.

Segons el màxim responsable de la DO, “2020 ha estat un any molt desafiant, difícil i atípic“, però admet que els resultats “han superat les expectatives inicials” gràcies a “l’esforç, treball i tenacitat” del sector.

Si al total d’expedicions (215 milions d’ampolles) es resta el volum exportat (152 milions), queden 63 milions d’ampolles que es correspondrien al consum al mercat espanyol, xifra que suposa un descens del 25%. La DO Cava, però, exposa que segons la consultora de mercat Nielsen, el retrocés seria del 12,3%. El canal amb més impacte per la covid seria el de l’hostaleria, amb una caiguda del 38,8%. Molt inferior és el descens als supermercats, que Nielsen xifra en un 4,7%.

Tal com ha passat amb la majoria de sectors, la dada positiva d’aquest any pandèmic és l’increment del comerç online. Concretament, les vendes de cava per Internet han crescut un 44,9%, ja que molts cellers fins ara no venien els seus productes en línia i es partia d’unes bases molt petites. El confinament de la població va obligar els cavistes a reaccionar i a posar en marxa botigues virtuals per poder seguir en contacte amb els seus clients. S’haurà de veure ara com evoluciona i es consolida aquest nou canal de venda.

Tornant al mercat internacional, Alemanya segueix sent el principal destí de les exportacions de cava, seguit del Regne Unit, Bèlgica, Estats Units i el Japó. Exceptuant Regne Unit (que ha crescut un +6,5% per l’efecte previ al Brexit), les expedicions han caigut a tots aquests grans mercats. Al contrari, han crescut a doble dígit a països on els volums són molt més petits, com Rússia, Finlàndia, Suècia i Lituània, fet que demostra que el cava segueix estenent la seva presència internacional —arriba a més de cent països— gràcies a la seva relació qualitat-preu.

Més enllà de les xifres sobre els volums comercialitzats, la DO Cava se centra ara a posar en marxa el pla estratègic que el consell regulador va aprovar l’estiu passat i que suposa introduir a partir d’aquest any un nou sistema de zonificació (per indicar millor l’origen) i segmentació del cava, a més a més d’incrementar els sistemes de control i traçabilitat per garantir la qualitat. Així, a partir d’ara als caves joves (190 milions d’ampolles l’any passat) se’ls denominarà caves de guarda i els caves amb una criança de més de 18 mesos passaran a dir-se caves de guarda superior (25 milions d’ampolles). Fins ara, els caves reserva havien de tenir un mínim de 15 mesos, però ara l’exigència s’eleva a 18 mesos.

En paral·lel s’han creat quatre grans zones dins d’Espanya per identificar millor l’origen del cava: Comtats de Barcelona (amb les subzones: Valls d’Anoia-Foix; Serra de mar; Conca del Gaia; Serra de Prades i Pla de Ponent), Valle del Ebro (amb les subzones: Alto Ebro i Valle del Cierzo), Viñedos de Almendralejo —pel cava produït a Extremadura— i Altos de Levante — pel procedent de la Comunitat Valenciana—.