El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) redefineix el seu model d’innovació. Tot i que sembli una paraula més relacionada amb el món empresarial, els hospitals i els instituts de recerca també han hagut de fer-se-la seva per poder fer més efectius tots els assajos i publicacions que desenvolupen els seus professionals. Bàsicament perquè un científic pot saber molt de provetes, però no té per què conèixer també com es fa un compte de resultats o es busquen inversors. “Som una factoria de coneixement i hem de fer-ho arribar a la societat”, resumeix el seu director d’Innovació i Desenvolupament, Rafael Navajo.
En un moment d’expansió després d’estrenar una nova seu, el VHIR ha decidit canviar els mecanismes que utilitza des de fa anys per facilitar la traducció d’allò que es descobreix en el laboratori a fàrmacs i teràpies que puguin ser utilitzats pels pacients. Després d’haver provat models d’innovació existents en altres centres, dels Estats Units o països nòrdics, com fan la majoria dels centres, l’institut barceloní ha optat per definir un propi que s’ajusti millor a la seva realitat i poder així acompanyar de manera més eficient als seus científics.
Des de l’any passat, han estat treballant a identificar les necessitats i recursos que demanden els seus investigadors per concretar-los en una guia d’actuació que vol ser més fàcil, objectiva i proactiva, a més d’anticipar-se als problemes que puguin sorgir. Per a això, la unitat d’innovació del VHIR ha determinat tres fases en el procés d’acompanyament d’aquells projectes que trien segons el seu potencial de mercat i maduresa. Una vegada incorporats a la seva cartera, es patenten i es comença a buscar quin pot ser el millor model de negoci i fer les primeres proves de mercat. D’altra banda, l’investigador segueix immers en els seus assajos i publicacions.
Si supera la primera fase, comprovada la seva viabilitat tècnica, econòmica, reguladora i de mercat, es passa a desenvolupar l’estructura empresarial, amb la mirada posada en la seva futura comercialització. Aquí hi ha diferents camins, des de la constitució d’una spin-off o empresa derivada fins a transferir la tecnologia o tancar acords de llicència amb altres companyies.
Fins ara, la cartera del VHIR està formada per un total de 23 spin-offs, de les quals 18 continuen actives, dues es van vendre i tres van tancar. Aquestes empreses han generat més de 70 llocs de treball, han captat 90 milions d’euros i estan valorades en 500 milions d’euros. La llista la formen companyies com Mimark, centrada en la detecció precoç i precisa del càncer d’endometri; Bsure Medical, que ha creat un biomarcador per a la predicció de reaccions adverses en implants mamaris; Endolipid therapeutics, que ha desenvolupat nous tractaments per a la malaltia del fetge gras, o Adan Medical Innovation, amb el focus posat en els cada vegada més pacients que pateixen reaccions al·lèrgiques.
Entre els grans èxits de l’institut, es troben Mosaic Biomedicals i Modis Therapeutics. La primera empresa biotecnològica va ser impulsada pels doctors Joan Seoane i Judit Anido. Centrada en el desenvolupament de tractaments innovadors i personalitzats per al càncer, es va fusionar amb la canadenca Northern Biologicals l’any 2016. La segona va ser el resultat del descobriment del doctor Ramon Martí (VHIR) i Michio Hirano (Columbia University) per a una malaltia mitocondrial. L’any 2019, Zogenix, companyia farmacèutica estatunidenca líder en el desenvolupament de teràpies innovadores per a malalties minoritàries, va adquirir Modis Therapeutics per 250 milions d’euros.
El VHIR ha tancat acords amb empreses com Grifols, Roche, Genesis Biomed, Orion Pharma, Onalabs o Inkemia
A més de la cartera de spin-offs, el VHIR compta amb més de 200 patents i ha tancat més de 200 acords amb empreses per a llicències o desenvolupaments conjunts de teràpies. Grifols, Roche, Genesis Biomed, Orion Pharma, Onalabs o Inkemia són algunes d’elles. Actualment, la unitat d’innovació del Vall d’Hebron gestiona un volum de 90 projectes, amb un equip format per 13 professionals, entre els quals es barregen els perfils científics i empresarials.
Les spin-off del VHIR es posicionen entre les que més recursos aconsegueixen dins del sector salut català, amb més de 32 milions d’euros entre els anys 2020 i 2024, només per darrere dels 68 milions de l’IRB Barcelona, segons Biocat. El centre del Vall d’Hebron també es troba en les primeres posicions quant a ingressos per comercialització, amb 1,5 milions d’euros per al període 2020-2023, superat pel CRG i l’ICN2.
Futur espai per a startups
La nova seu del VHIR se situa en els terrenys de l’antiga bugaderia hospitalària. Despatxos, laboratoris i infraestructures científiques com un ciclotró s’encaixen en l’edifici recentment estrenat, que ha suposat una inversió de més de 60 milions d’euros. Té capacitat per a 600 investigadors i dona servei als 2.000 treballadors de l’institut. És una de les primeres peces que es desencalla del complex sanitari, immers en un procés d’ampliació i modernització, amb un pressupost global de 300 milions d’euros per a unes obres que es preveu tenir acabades de cara al 2030.
Fins ara, els investigadors del VHIR es repartien entre els edificis Mediterrània i Collserola del Campus Vall d’Hebron, separats entre ells i amb només 4.600 metres per a la plantilla de l’institut. Amb la nova seu, s’arriba als gairebé 17.000 metres quadrats, la qual cosa implica un creixement del 300% en la superfície destinada a la recerca dins de les instal·lacions de l’hospital universitari. A més, es duplica l’espai per als laboratoris, amb més de 5.500 metres quadrats. El gruix d’investigadors del VHIR estarà instal·lat en aquest espai, però alguns grups, amb uns 200 investigadors, seguiran a l’edifici Collserola, darrere del nou centre.
En una futura fase de desenvolupament, la nova seu del VHIR acollirà un hub d’innovació, en el qual es vol que spin-offs, corporacions biotech i farmacèutiques i inversors s’instal·lin sota un mateix sostre, un model que s’està expandint per la ciutat després de casos d’èxit com els edificis Pier del Tech Barcelona o el Barcelona Health Hub. Estarà ubicat en el mateix edifici, en una zona encara per construir, amb més de 2.200 metres quadrats. L’institut està treballant a definir com serà, amb la previsió de tenir el projecte acabat enguany i haver acabat les obres a finals de 2026.
