Passar l’estiu a Barcelona és sinònim de descobrir racons de la ciutat que sovint queden coberts per la pols de la rutina, la manca de temps i l’estrès del dia a dia, especialment quan cau el sol i el dia s’allarga, igual que les ganes d’aprofitar-lo.
Encara que sigui de Barcelona i que em passegi més pel centre de la ciutat que la majoria de barcelonins, mai deixa de sorprendre’m la quantitat de turistes que miren embadalits la façana de la Casa Batlló de Gaudí i passen de llarg de la Casa Amatller, situada al costat de l’anterior i formant part de l’anomenat quadrat d’or o ‘la mansana de la discòrdia’ de l’Eixample.
La Casa Amatller va ser remodelada per l’arquitecte, polític i historiador de l’art Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). L’edifici, que ja existia prèviament i era conegut com a Casa Martorell, havia estat construït l’any 1875 en l’estil neoclàssic propi de l’etapa del Pla Cerdà. A més, l’edifici comptava amb una ubicació estratègica i molt demandada aleshores, ja que l’actual Passeig de Gràcia era en aquell moment un nou eix urbà, el gran bulevard català que unia el centre històric emmurallat de Barcelona amb la vila de Gràcia.
Així doncs, la reforma de Puig i Cadafalch té lloc entre els anys 1898 i 1900, quan Antoni Amatller adquireix la propietat i encarrega a l’arquitecte la reforma de la façana, la planta noble (que havia de servir com a domicili habitual de la família), el vestíbul principal i l’escala d’honor, coberta per una imponent claraboia de vidre. La resta de pisos havien de dedicar-se al lloguer igual que el local comercial ubicat als baixos de l’edifici.
A primer cop d’ull observant la façana, destaca l’ús d’elements com la ceràmica, el ferro, els esgrafiats i els vitralls que s’organitzen al voltant del balcó principal, que es correspon amb la planta noble. Com a novetat, Puig i Cadafalch dissenya un programa iconogràfic relatiu a la família d’Antoni Amatller en forma d’escultures, situat a la porta principal de l’habitatge i també a les finestres del primer pis, tot evocant les activitats de l’empresari: indústria, arts i col·leccionisme. Completen la façana els esgrafiats de branques d’ametller, símbol del cognom familiar. A més, coronant la façana trobem els merlets en forma d’escala, que són el colofó de l’edifici i una clara mostra de l’exaltació de l’època medieval pròpia del moment històric, però també de l’especial l’interès de l’arquitecte per aquesta etapa.
Accedim a l’edifici per una entrada opulenta, que em fa la sensació de viatjar en el temps sense sortir de Barcelona, un vestíbul a peu de carrer cobert de detalls que testimonien el nivell econòmic i cultural de la família. Aquest vestíbul s’estructura entorn d’una imponent escala noble que ens condueix fins al primer pis, el domicili dels Amatller, i que queda coberta per una gran claraboia lluminosa, obra de Joan Espinagosa (1858-1931), un vitraller de gran renom durant l’etapa Modernista.
A l’entrada del pis noble, hi trobem situat estratègicament el despatx d’Antoni Amatller, la qual cosa permetia a l’empresari rebre visites d’una manera pràctica i discreta per a la resta de familiars, però a la vegada ostentosa per als visitants, ja ningú quedava indiferent davant de la magnificència de l’edifici. La posició del despatx també li permetia controlar l’entrada i sortida del servei i l’escala de veïns, ubicada al vestíbul d’una manera molt més discreta que la principal, juntament amb l’ascensor d’època, encara en funcionament. En aquesta estança, Puig i Cadafalch va combinar l’esgrafiat amb la ceràmica policromada que recobreix les bigues del sostre i els vitralls emplomats situats a les parets laterals.
Antoni Amatller neix l’any 1851 en una família dedicada al negoci de la xocolata que va iniciar el seu avi, Gabriel Amatller, i van continuar el seu tiet i el seu pare: Domingo i Antoni Amatller. Antoni, des de ben jove, aprèn l’ofici i visita les fàbriques de xocolata de països com Suïssa o França per tal d’importar els avenços tècnics a la nova fàbrica que mana construir a Sant Martí de Provençals l’any 1878.
Antoni Amatller es va dedicar al negoci de la xocolata que havia iniciat el seu avi i va esdevenir un visionari de les tècniques publicitàries
Amatller no és només un empresari, sinó també un visionari en referència a les tècniques publicitàries, ja que de seguida entén que és tan important la bona qualitat del producte com la presentació i promoció d’aquest i encarrega als millors artistes nacionals i internacionals de l’època que dissenyin els embolcalls, els cartells i tota mena d’elements publicitaris que fan de la xocolata Amatller una empresa pionera i icònica en l’àmbit publicitari. Entre aquests artistes hi trobem noms com Alphonse Mucha o Apel·les Mestres.
Continuem el nostre viatge en el temps per la resta de les estances i arribem al menjador principal, on és inevitable fixar-se en els terres de marbre i, sobretot, en la gran xemeneia situada al cor de l’habitació i decorada profusament amb una al·legoria al comerç entre Europa i Amèrica a través de la proa d’un vaixell, una clara referència a l’activitat de la família (la producció de xocolata) que és obra d’Eusebi Arnau (1863-1933), un dels escultors més representatius de l’època.
Més endavant, trobem el saló de la casa amb la col·lecció de vidres d’època antiga que va reunir Antoni Amatller (prop de tres-cents), completada amb la col·lecció de la seva filla, Teresa Amatller, amb vidres d’època moderna. Ambdues col·leccions es troben exposades en unes vitrines que també van ser obra de Puig i Cadafalch i una gran làmpada de l’època que presideix l’estança.
Ens aturem a l’habitació de Teresa Amatller (1873-1960), la filla d’Antoni Amatller i Càndida Cros, de la qual es va divorciar quan Teresa era encara una nena. L’habitació, que compta amb vistes al Passeig de Gràcia, s’ha conservat amb mobiliari dissenyat pel prestigiós ebenista modernista Gaspar Homar (1870-1953).
Teresa Amatller és la gran protagonista d’aquesta història, ja que va viure en aquest edifici fins a la seva mort l’any 1960. A més, es va fer càrrec del negoci familiar des de l’any 1910, quan mor el seu pare Antoni Amatller.
Antoni Amatller escriu al seu testament que la casa i les col·leccions passin a mans de l’Ajuntament en cas que Teresa mori sense descendència (tal com va succeir). Així doncs, Teresa crea l’any 1942 la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic per tal de preservar el seu patrimoni i gestionar l’immoble. Encarrega la redacció d’aquest projecte a l’historiador de l’art i arquitecte Josep Maria Gudiol, que s’inspira en la solució que va adoptar la col·leccionista americana Helen Clay Frick per tal d’administrar la col·lecció d’art familiar (Frick collection) que està oberta al públic i es pot visitar a la ciutat de Nova York.
Així doncs, la Fundació neix amb la voluntat de conservació de la casa i les col·leccions, però també amb l’objectiu de potenciar la recerca en Art Hispànic a través de la Història de l’Art. Per tal de complir amb aquest segon propòsit es crea una biblioteca que avui compta amb uns 30.000 llibres d’art espanyol i una fototeca amb més de 350.000 fotografies de patrimoni. La seu de l’Institut va funcionar com a biblioteca especialitzada en art espanyol i va estar oberta al públic de forma ininterrompuda a la planta noble de la Casa Amatller des de la mort de Teresa l’any 1960 fins a l’any 2009, quan es decideix obrir l’immoble com a casa museu.
La Casa Amatller guarda una biblioteca que compta amb uns 30.000 llibres d’art espanyol i una fototeca amb més de 350.000 fotografies de patrimoni
Entre els anys 2010-2014, la seu de la Fundació es trasllada a la segona planta i tot l’edifici es rehabilita per tal de seguir la línia del projecte original de Puig i Cadafalch, on l’arquitectura i el mobiliari es complementen l’un a l’altre per formar aquest conjunt harmònic excepcional.
En definitiva, visitar la Casa Amatller és un viatge en el temps sense sortir de la ciutat, una gran opció per a una nit d’estiu a Barcelona, ara que cada divendres al vespre i fins a finals de setembre s’ofereixen visites comentades amb copa de vi inclosa.
