La vida com si fos un concurs de talents dolents

L’última obra de José y sus Hermanas avisa, des d’un principi, que no serà allò que ningú espera. Ni “teatre del bo” ni la nova creació disruptiva del grup teatral emergent de moda. Res de trobar respostes existencialistes sobre la vida o de tornar a casa sentint-se una mica més humà, més bo. Es vol així preparar al públic perquè tots rebaixin les seves expectatives i puguin submergir-se en el Centre de Baix Rendiment on els cinc integrants de la companyia barcelonina s’han tancat, intentant sobreviure, com poden, a les profecies amb les quals es construeix socialment el futur i aspirant a dibuixar nous escenaris menys catastrofistes. I, sobretot, volent fer el mínim possible davant el pas del temps, aquest “present continu” que enterboleix el dia a dia, al qual mai arribes.

“Volem abraçar la mandra, treballar menys, no fer res”, explica Carolina Manero, una de les integrants de José y sus Hermanas, completada per Alejandro Curiel, Marta Díez, Gemma Polo i Glòria Ribera, totes elles exalumnes de l’Institut del Teatre. Una reivindicació passiva amb la qual es vol desmuntar conceptes que sobrevolen l’ambient, com “si no treballes, el futur serà pitjor”. Tot, des de la constant ironia i contradicció. Per exemple, quan van començar a perfilar l’obra, volien dedicar menys esforços, repartir-se les funcions o acabar aviat, i han acabat fent just el contrari, fins i tot suant quan es posen un vestit de làtex que se’n riu dels músculs de gimnàs que no tenen. “L’espectacle té un to humorístic, sarcàstic, però també punyent, com un mem”, exposen.

El títol de l’obra, Concurso de malos talentos, tot i que l’haguessin canviat si haguessin pogut, no és més que la continuació d’aquesta broma dura i realista sobre com la companyia veu la quotidianitat. “És una gran metàfora: cada dia és una espècie de concurs de talents dolents. I nosaltres volem abraçar l’error”, sosté Alejandro Curiel. Entre un talent show en hores baixes i un centre d’entrenament en el qual sona Single ladies, també hi ha espai per a processons cerimonioses amb les quals continuar reflexionant sobre el que està per venir a l’obra, que es podrà veure fins al diumenge 4 de desembre al Teatre Lliure de Gràcia. “No hi ha una única peça perquè no hi ha només un futur, sinó que hi ha diverses peces que desemboquen en una”, assenyala Curiel.

Com en obres anteriors de José y sus Hermanas, està present el seu característic estil i la crítica social, sempre a base de frases de stickers i cançons de reggaeton. Aquesta àcida anàlisi sobre el futur complementa a temes anteriors, com els rastres del franquisme en els joves a Los bancos regalan sandwicheras y chorizos (2017); la història del sistema educatiu a Espanya a Arma de construcción masiva (2018), i el fenomen del turisme de masses a Explore el jardín de los Cárpatos (2020).

Això sí, aquesta vegada, a Concurso de malos talentos, no hi ha personatges individuals que expliquen les seves històries i conflueixen amb els altres, i s’ha volgut posar veu a una generació molt complexa i contradictòria, amb referents tan dispars com Federico García Lorca, Judith Butler, Shakira i Bob Esponja. Tampoc hi ha pantalles ni vídeos, tot es basa en les eines que dona el teatre, amb el so com el sisè integrant de la companyia i atrevint-se a omplir l’escenari de música txumba txumba i fum de discoteca. També hi ha spoilers enganyosos i ensurts per als espectadors.

Malgrat que les picades d’ullet generacionals estan molt definides, José y sus Hermanas volen atreure els més joves, qui creuen que costa arrossegar fins al teatre. És a dir, fer com amb les pel·lícules de Pixar, que agraden a grans i petits, remarca Marta Díez. A més, per connectar amb els que Corazon partío o La gasolina ja els hi soni massa antic, defensen poder gravar amb el mòbil durant l’obra, rebutjant aquesta màgia i secretisme que predomina quan s’apaguen els llums de la sala. “Tothom ha vist el concert de Rosalía a stories i ha anat igual a veure-la”, defensa una altra de les integrants, Gemma Polo, també compositora del grup de música Roba Estesa. Encara que la companyia convidi a treure el mòbil durant l’obra, el Teatre Lliure els contradiu i demana als espectadors abans que comenci que els apaguin, per si es manifesta una alarma imprevista. Després de passar per la sala de Gràcia, Concurso de malos talentos es podrà veure a Madrid, a Teatros del Canal, a partir de l’abril de 2023.