La planta de bateries que Volkswagen ubicarà a Espanya estarà a la localitat de Sagunt. Catalunya no ha pogut competir per atreure aquesta inversió perquè va arribar tard a la carrera per convèncer el grup alemany. La fàbrica valenciana es començarà a construir aquest mateix 2022, a finals d’any, amb l’objectiu de poder fer-la funcionar de cara el 2026. Serà l’encarregada de proporcionar les cèl·lules que necessitarà la fàbrica de Martorell per produir 500.000 cotxes elèctrics petits d’aquí a tres anys, així com les que aniran cap a Pamplona.
La planta de Sagunt serà la segona que Volkswagen tindrà a Europa i formarà part d’un pla d’inversió de més de 7.000 milions d’euros que el grup destinarà per convertir el país en un hub d’electromobilitat amb l’ajuda dels fons europeus. “Representa la inversió industrial més gran que s’ha fet a la història d’Espanya”, defensa el president de Seat, Wayne Griffiths. La fabricació de les bateries suposarà la creació de 3.000 llocs de treball a València, on s’haurà d’articular tota una cadena de valor que l’acompanyi.
Els factors que han jugat a favor de València, enfront d’Aragó i Extremadura, les altres opcions que hi havia sobre la taula de Volkswagen, han estat econòmics, però també la seva capacitat logística i les infraestructures existents, la presència de personal qualificat i la possibilitat de començar les obres ràpidament. També ha influït la necessitat de distribuir la inversió per tot Espanya, per afavorir un equilibri territorial, exposa Griffiths.
Sobre aquesta qüestió, el president del comitè d’empresa, Matías Carnero, s’ha mostrat molt crític amb el Govern. “Va arribar tard”, lamenta Carnero. Les propostes que l’executiu va plantejar a la multinacional d’ubicar la planta de bateries a Tarragona i Lleida no van ser analitzades en profunditat perquè ja hi havia unes altres tres més sòlides i amb els contactes més avançats.
La inversió prevista pel grup també inclourà l’electrificació de les fàbriques que ja té a Espanya, la de Martorell i la de Pamplona. La planta barcelonina s’emportarà 3.000 milions d’euros. Totes aquestes xifres encara s’han d’acabar de confirmar quan el Govern central determini les assignacions finals del PERTE d’automoció, dotat d’uns 3.000 milions d’euros. “És una oportunitat històrica”, remarca Griffiths.
Aquesta inversió no només s’haurà d’acompanyar dels recursos que l’executiu de Pedro Sánchez destini als plans de Volkswagen, sinó que també requereix intensificar el desplegament de la infraestructura de recàrrega elèctrica a Espanya i augmentar les vendes de cotxes elèctrics a tot el país, amb una demanda que actualment se situa en el 8%. “No ho podem fer sols”, insisteix el directiu.
Les propostes que l’executiu català va plantejar a la multinacional d’ubicar la planta de bateries a Tarragona i Lleida no es van analitzar en profunditat perquè ja hi havia altres amb els contactes més avançats
Així mateix, el president de Seat reconeix que l’electrificació de la planta del Baix Llobregat es traduirà en un sobrant d’entre 2.000 i 2.800 treballadors, tenint en compte que el cotxe elèctric requereix menys hores de producció. La planta de l’automobilística al Prat de Llobregat, dedicada a fabricar caixes de canvi, serà la més afectada. Malgrat això, Griffiths subratlla que la reconversió és l’únic futur possible per a la indústria.
Segons Carnero, els 500.000 cotxes elèctrics que es volen fabricar a Barcelona equivalen a 350.000 vehicles de combustió. “Martorell no sobreviurà només amb el cotxe elèctric petit”, adverteix, tot reclamant que la fàbrica catalana produeixi vehicles de més dimensió per garantir la rendibilitat, com podrien ser les versions elèctriques del Cupra Formentor i el Seat León.
L’electrificació de Martorell, tal com està prevista ara per ara, també amenaça el futur de Seat. “La nostra prioritat són els vehicles elèctrics i això ho assumeix Cupra”, exposa Griffiths. Aquesta concentració en Cupra del nou rumb de la companyia també ha despertat les crítiques de Carnero. “Està anunciant la mort de la marca Seat a partir de l’any 2028-2029. S’ha de dir alt i clar”, recalca.
2021, un any complicat que ha endarrerit la recuperació postcovid
La presentació dels plans de futur de Volkswagen per a Seat ha coincidit amb la publicació dels resultats obtinguts el 2021, “un any difícil” marcat per la crisi postcovid, la falta de semiconductors, l’augment dels costos de les matèries primeres i una incertesa cada cop més gran, indica el vicepresident de Finances i IT de Seat, David Powels. Davant de tot això, l’automobilística ha registrat pèrdues de 256 milions d’euros el 2021, un 32% més respecte de l’any anterior.
Malgrat que la demanda de cotxes Seat i Cupra va tornar als nivells prepandèmics, la producció es va veure limitada pel context internacional, amb un 25% menys de cotxes fabricats respecte dels previstos. Concretament, es van vendre 391.000 vehicles de la marca Seat, un 2% menys respecte a 2020, i gairebé 80.000 de Cupra, xifra que triplica la de l’any anterior.
Per superar el sotrac i la generalització de crisis successives, l’empresa potenciarà el creixement de Cupra, amb un marge superior en comparació amb Seat, i reclama més flexibilitat a la plantilla. Espera retornar a la rendibilitat de cara a 2022.
