Tornen els vols directes amb la capital econòmica de Sud-amèrica

Arriba un nou senyal de recuperació de l’economia i les comunicacions a través del Prat: des del pròxim 4 de novembre, Latam Airlines recupera la ruta directa amb Barcelona des de Guarulhos, el seu hub a Sao Paulo, Brasil. Al llarg del primer mes s’operaran tres freqüències setmanals i al desembre s’afegirà una extra. Després, i sempre en funció de la demanda, Latam planteja seguir incrementant vols i també reobrir la línia amb Lima, al Perú, una altra de les destinacions que fins a principis del 2020 tenia programades a Barcelona.

“Hem observat un creixement constant de l’interès dels europeus i els brasilers per reprendre viatges internacionals, principalment entre països oberts que estiguin completament vacunats contra la Covid-19. Per això estem constantment avaluant la possibilitat de reprendre o expandir les nostres operacions des dels mercats europeus on operem” comenta Thibaud Morand, director general per a Europa de Latam. Al nostre continent ja s’han recuperat des de fa unes setmanes els vols amb Lisboa, Madrid, París i Frankfurt. Al novembre serà el torn de Barcelona i al desembre Milà-Malpensa serà la sisena destinació europea que es reprengui.

Barcelona-Brasil

Latam va arrencar els seus vols entre Sao Paulo i Barcelona el 2015. Va ser una bona notícia per partida doble: una nova companyia intercontinental apostava per operar des del Prat i ho feia en competència directa amb Singapore Airlines, que en aquells temps també volava des de Barcelona a Brasil com a extensió del seu llarg vol procedent de Singapur. Les dues aerolínies oferien els seus vols a Guarulhos amb conceptes diferenciats: la companyia asiàtica volava amb avions configurats amb tres classes i un servei excel·lent, mentre que la sud-americana ho feia amb dos i una altra filosofia de servei a bord que amb el temps ha anat millorant. D’altra banda, sent la principal aerolínia local al Brasil, permetia una major possibilitat d’enllaços al hub de Sao Paulo cap a un bon nombre de destinacions al país i altres territoris d’aquest continent.

La competència directa, unida a una radical baixada de la demanda després dels jocs olímpics de Rio, tot coincidint amb una severa caiguda econòmica del continent, van fer que Singapore deixes d’apostar per Llatinoamèrica i cedís la totalitat del terreny a Latam.

A partir del pròxim 4 de novembre, Latam Airlines recupera la ruta directa amb Barcelona des de Guarulhos. Durant el primer mes s’operaran tres freqüències setmanals i al desembre s’afegirà una extra

Anecdòticament cal recordar també que quan Singapore Airlines va obrir el seu vol directe entre Catalunya i el Brasil, Iberia va tenir una reacció immediata a aquest enllaç, programant un inèdit Barcelona-Sao Paulo i també un Barcelona-Miami, a manera de gest amigable amb el mercat amb origen i destí del Prat, destinació en la qual Iberia s’havia replegat fins a deixar el pont aeri a Madrid com a únic servei operat en propi i cedint la resta de la producció a la seva filial Vueling. Al cap d’uns mesos Iberia es va fer enrere amb la decisió de tornar a Barcelona operant vols intercontinentals: Sao Paulo va tornar a ser terreny únic per a Singapore i la línia a Miami es va cedir a American Airlines, que des de llavors es va operar diàriament amb una molt bona ocupació fins al 2020.

Latam Airlines Group             

Tornant a la companyia que recupera els seus vols amb Barcelona a partir del pròxim mes de novembre, Latam és un grup multinacional de transport aeri creat a partir de la fusió de dues de les principals operadores del continent: la xilena LAN i la brasilera TAM.

La primera té el seu origen en una de les companyies més antigues del continent, l’aeropostal Santiago-Arica, empresa fundada el 1929 per Arturo Merino Benítez (d’aquí ve el nom de l’aeroport de Santiago de Xile) que tres anys després va acabar convertint-se en la línia aèria nacional de país amb les sigles LAN i el nom comercial LAN Chile, que va ser una companyia estatal o pública fins a la dècada dels 80, quan la junta militar dirigida pel dictador Augusto José Ramón Pinochet Ugarte va decidir la privatització d’un bon nombre d’actius estatals, entre ells l’aerolínia nacional, ben posicionada en el continent.

A mitjans dels 90, un empresari de 45 anys, Miguel Juan Sebastián Piñera Echenique, va esdevenir el principal accionista individual de LAN Chile després de comprar un 16% i augmentar després la seva participació fins al 26%, convertint-se en president de l’empresa i creant filials al Perú, l’Equador i l’Argentina, companyies a les quals es va batejar com LAN, seguides de país corresponent, convertint-se en un dels actors més potents del sector a Sud-amèrica. El 2009 va ser el seu últim any com a president del grup aeri i va ser multat per la Superintendència de Valors i Assegurances de Xile per haver-se aprofitat d’informació privilegiada per a la compra d’un nou paquet d’accions de la companyia anys enrere. Uns mesos més tard de la multa, Piñera va ser nomenat president de la República de Xile pel mandat 2010-2014 i ha tornat al càrrec el març de 2018 per tornar a dirigir el país fins a la primavera de 2022.

La pota brasilera de Latam

TAM Linhas Aéreas és la part brasilera del hòlding. No té una història tan llarga com LAN Cile, tot i que també és una veterana del sector: va néixer el 1961 com una petita companyia de transports aeris amb avions monomotors. De fet, les sigles TAM són les de Taxi Aeri Marilia i la gran empenta econòmica va arribar quan Orlando Chesini Ometto, magnat dels sectors del sucre i l’alcohol es va convertir en el major accionista de l’empresa i la va fer créixer en un mercat molt competitiu on les tradicionals Varig i Vasp dominaven el sector, tot i que avui són història.

El tancament de les dues grans companyies brasileres va ser una gran oportunitat per a TAM, que va créixer exponencialment i a més de volar per tot el continent es va fer amb diverses rutes clàssiques a Europa, fins que el 2008 va ajuntar els seus interessos a LAN, creant la multinacional Latam, en una fórmula molt similar a la que a Europa té la franco-holandesa Air France-KLM, una mateixa societat amb dos grans caps o centres operatius en els països principals d’origen, a més d’una sèrie de filials regionals o especialitzades, com és el cas de les divisions de càrrega.

La filial de càrrega és la unitat de negoci que ha donat més alegries al grup en els últims temps. © Nathan Coats

Si no hi ha contratemps i tot continua com està previst, en unes setmanes, un tros d’aquesta història torna a Barcelona i el Prat tornarà a lluir al mapa de destinacions del grup aeri llatinoamericà més gran amb unes 138 destinacions de passatge en 25 països i serveis de càrrega en prop de 140 aeroports a 29 països, amb una flota de més de 300 avions i tenint com a accionistes de referència a Delta Airlines i Qatar Airways.

Com la resta de sector, Latam ha viscut els pitjors moments de la seva vida empresarial al període 2020-2021 i ara comença a remuntar. Prova d’això és la recuperació de les seves destinacions a Europa.