El Zoo combat l’extinció d’espècies amb un banc de teixits i cèl·lules d’animals

L’extinció d’espècies és un procés natural en l’evolució, que premia les que s’adapten millor a un entorn canviant. El problema ve quan aquesta desaparició s’accelera de manera exagerada, com ha passat amb l’acció de l’ésser humà, que ha multiplicat per mil el seu ritme. L’impacte de l’home en la vida dels altres éssers vius ha provocat que, actualment, més de 30.000 espècies estiguin en perill d’extinció, xifra que creix any rere any.

Davant d’aquesta situació, el Zoo de Barcelona ha decidit impulsar un banc biològic que recollirà teixits i cèl·lules d’animals, amb l’objectiu de preservar espècies en perill d’extinció i poder recuperar en un futur aquelles que, malauradament, no hagin pogut sobreviure als danys que els hi generen les persones. També servirà per facilitar l’estudi d’animals d’una manera menys invasiva, proporcionant als investigadors mostres ja recollides i conservades en condicions òptimes. “Seria imperdonable que no ho féssim”, ha defensat el seu director, Sito Alarcón, a la presentació del projecte. “Hi ha espècies que segueixen existint gràcies al Zoo, com el tritó del Montseny, i aniran a més”, ha afegit.

El nou biobanc és un projecte pioner a tot Espanya i vol convertir-se en el referent al sud d’Europa. En l’última dècada, zoos d’arreu del món han anat impulsant aquest tipus de bancs, però el de Barcelona tindrà la virtut de reunir diferents tipus de mostres, una característica única en comparació amb els que ja existeixen a altres països, com Alemanya, Regne Unit o Dinamarca. Concretament, el projecte es nodreix de dues iniciatives que el Zoo porta impulsant des de fa anys, que ara es potenciaran i sumaran esforços.

La primera pota correspon a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’any 2003 va començar a conservar mostres d’animals del Zoo que poguessin ser útils per a la recerca, com sang, saliva, orina, femtes, pèls, escates o plomes. Actualment, compta amb més d’11.000 mostres d’unes 284 espècies diferents. També ha anat recollint mostres reproductives, com ovaris o testicles, aconseguint-ne fins a més de 200 d’una setantena d’espècies.

La segona l’aporta l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), que impulsa conjuntament amb el Zoo des del 2018 un Cryozoo al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PCBB), ubicat a l’Hospital del Mar. El Cryozoo està centrat a emmagatzemar línies cel·lulars, és a dir, un conjunt de cèl·lules que deriven de cèl·lules mare i poden convertir-se en cèl·lules reproductores, l’últim recurs per als animals en perill d’extinció. Té un total de 230 mostres, amb els vertebrats com els grans protagonistes. Aquest projecte s’emmiralla en el Frozen Zoo de San Diego, que des de l’any 1964 ha anat preservant línies cel·lulars, arribant fins a les de 10.000 mostres, la col·lecció més gran del món.

La UAB i l’IBE seran les dues seus físiques del banc de biomaterials del Zoo. A mitjà termini, es preveu que es concentri en el futur centre de recerca del Zoo, segons ha exposat la tercera tinent d’alcaldia, Laia Bonet. “El biobanc és el primer pas”, ha recalcat. Aquesta nova institució estarà emmarcada en la futura Ciutadella del Coneixement, una iniciativa que vol transformar i dinamitzar el Parc de la Ciutadella i el seu entorn com a pol de recerca científica i innovació.

La Ciutadella del Coneixement contempla la construcció de tres edificis per part de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) en una primera fase, que s’espera que comenci amb les obres l’abril de 2022. En un d’ells, el del CSIC, que estarà destinat a l’IBE i se centrarà en la recerca de la biodiversitat, és on el Zoo vol ubicar el seu centre de recerca. Alarcón assenyala que calculen que necessitaran uns 5.000 metres quadrats. Aquest espai li servirà per reunir sota un mateix sostre els diferents programes d’investigació que desenvolupa.